L'Ajuntament de Barcelona intenta, encara que sigui tímidament, descentralitzar la celebració del dia de Sant Jordi per, en la mesura del possible, evitar que el centre de la ciutat es col·lapsi. I encara que mai s'aconsegueixi, la intenció és lloable.
Producte d'aquesta iniciativa són les petites concentracions de parades amb llibres i roses en diferents barris. I un d'aquests casos es desenvolupa a l'amable plaça d'Eivissa; tranquil·la i ben comunicada, amb parada de metro incrustada.
Aquest 23 d'abril al migdia, hi havia set parades amb més paradistes que clients potencials, tot s'ha de dir. Encara que és cert que a aquella hora el vent feia molt desagradable l'ambient, sobretot pel pol·len que deixaven anar els nombrosos plàtans del lloc.
En qualsevol cas, el més notable no era la ventada i els esternuts que provocaven els al·lèrgens, sinó la inoportuna politització que havien incrustat les organitzacions de sempre. De les set taules, només una venia llibres, tot i que també és veritat que a la mateixa plaça ja hi ha una llibreria. I es venien roses des de dues parades.
ERC havia instal·lat una carpa a la part central de la plaça. Tot seguit, una taula del Consell de la República que estava gairebé enganxada a una altra de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Finalment, els nois d'Arran, les joventuts de la CUP, havien muntat la seva taula peticionària.
És a dir, que l'esforç per fer més amable la diada del llibre i la rosa a Barcelona es malbarata impunement a mans dels agitadors habituals, d'aquells que s'entesten a utilitzar qualsevol esdeveniment i tots els recursos públics que poden per a la difusió de les seves idees de confrontació.