La ciutadania està preocupada. Els aldarulls i saquejos del passat 24 d'octubre a Barcelona semblen mostrar una joventut violenta, disposada a cremar-ho tot pel simple fet de delinquir.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la consellera d'Interior de la Generalitat, Núria Parlon, i el president del Govern, Salvador Illa, han estat clars: els menors i fins i tot els seus pares hauran de pagar pels fets.
De moment, ja hi ha hagut 128 detinguts, dels quals 76 eren menors, 74 nois i 2 noies, i la justícia ha començat a prendre mesures contra tots ells.
Una de les primeres mesures adoptades pels jutges és la prohibició d'assistir a manifestacions i reunions reivindicatives a la via pública.
Menors, a judici
Tanmateix, queda una qüestió per resoldre: com es comprova que els menors d'edat afectats per aquestes restriccions les compleixen?
Per ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat de les mesures acordades per als menors posats a disposició judicial. El problema és que no ha detallat com ho farà.
Com supervisen els infants
És possible supervisar el compliment de les prohibicions d'acudir a manifestacions? No se sap ni tan sols si hi ha mecanismes específics per detectar possibles infraccions.
Mentrestant, la situació dels menors detinguts segueix un procediment diferent al dels adults, regulat per la Llei de responsabilitat penal del menor.
Menors en els saquejos de Barcelona
La decisió sobre les mesures que s'apliquen a cadascun correspon al jutge, que té en compte la informació de la Fiscalia i l'informe d'un equip tècnic integrat per psicòlegs i treballadors socials.
Aquest procediment estableix terminis concrets. Per tant, les mesures de càstig s'analitzaran cas per cas i pot ser que tinguin conseqüències i sentències diferents.
Primers passos per prendre mesures
Perquè tot surti bé, els Mossos d'Esquadra han de comunicar a la Fiscalia la detenció d'un menor en un màxim de 24 hores.
Si la Fiscalia considera que ha de posar-lo a disposició judicial, disposa d'un màxim de 48 hores des de la detenció per fer-ho.
Què li passa al menor abans del judici
Durant aquest període, l'equip tècnic s'entrevista amb el menor i la seva família i elabora un informe que ajuda el jutge a determinar la mesura més adequada.
Fins ara, els jutges només han acordat l'internament en règim tancat per a tres menors detinguts pels aldarulls. Dos d'ells van passar a disposició judicial diumenge i el tercer, dilluns.
Però cada cas és un món. Les mesures adoptades per a altres joves inclouen la llibertat vigilada i la prohibició d'assistir a manifestacions i reunions reivindicatives.
La llibertat vigilada suposa que el menor queda subjecte a un seguiment i a les obligacions que determini l'autoritat judicial.
Mesures cautelars
Però aquesta mesura no s'ha de confondre amb un control policial permanent ni permet donar per fet que existeixi una vigilància individualitzada per impedir que acudeixi a una protesta. En paral·lel, els 51 detinguts majors d'edat que han passat aquest dilluns a disposició judicial han quedat en llibertat provisional amb mesures cautelars.
Entre elles també figura la prohibició d'acudir a manifestacions i reunions reivindicatives a la via pública a Barcelona i l'obligació de comparèixer davant el jutjat.
Les acusacions
Les causes estan obertes per presumptes delictes de desordres públics, danys, robatori amb força i atemptat contra agents de l'autoritat.
Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra demanaran autorització judicial per rastrejar les xarxes socials i identificar els autors de la convocatòria de la protesta, que va acabar amb aldarulls i saquejos i va deixar 130 detinguts.
Notícies relacionades
- Saquejadors de Blocus a Barcelona, a un turista atrapat en els disturbis: "Espanya és una merda"
- Assumptes Interns investiga si un caporal dels Mossos va assetjar opositores i agents en pràctiques
- Un informe policial alerta d'un risc "molt alt" de captació de menors després dels disturbis de Barcelona
