Qui és la família Sanahuja i per què se la relaciona amb el ‘cas petroli’
Aquesta potentada família que va fer fortuna amb les cases barates del desenvolupisme franquista i avui amuntega milions gràcies a L'Illa Diagonal
Continguts relacionats: Els Sanahuja, assenyalats per un frau que ha fet perdre milions a la burgesia catalana
Els Sanahuja porten set dècades en el negoci immobiliari català: van aixecar milers d'habitatges a la postguerra, van arribar a controlar la major promotora d'Espanya i van protagonitzar el 2010 una de les majors suspensions de pagaments del sector.
El seu cognom ha tornat a l'actualitat perquè un membre de la tercera generació apareix en el ‘cas petroli’, un procediment que investiga el parador d'uns set milions d'euros d'inversors de la burgesia catalana.
A finals de setembre, el titular del Tribunal d'Instància i Instrucció número 21 de Barcelona va rebre un escrit que alertava d'un presumpte frau vinculat a una inversió en petroli. D'aquí va néixer el ‘cas petroli’, que busca esclarir on són els diners que els inversors van confiar al financer Marc Armadans i al seu soci, un membre de la família Sanahuja.
Segons les fonts consultades, el que va començar com un negoci entre dos amics va acabar reunint entre 50 i 100 inversors. Els problemes van aflorar quan van intentar recuperar les seves aportacions i no van obtenir els diners. Les reclamacions van donar pas a l'advertiment d'acudir als tribunals.
Els fons es van canalitzar a través d'Armga Holding SL, societat vinculada a Armadans, cap a la plataforma de trading FxPro. El capital s'havia de destinar a operacions al mercat del petroli amb la promesa d'una elevada rendibilitat. Al principi, l'estructura generava “saludables rendibilitats”. El problema va arribar quan els inversors van demanar la devolució del capital i els beneficis: els diners ja no hi eren.
Entre els qui van confiar els seus estalvis hi figuraven, segons les mateixes fonts, membres de les generacions més joves de diverses famílies de la burgesia catalana.
La família
Però qui és aquesta potentada família? Romà Sanahuja Bosch (1907-1997) va començar construint habitatge protegit a la Barcelona del franquisme. Estava casat amb Francesca Pons Ferreras i va tenir tres fills: Romà, Joan i Maria Àngels Sanahuja Pons.
La seva obra més coneguda és el Turó de la Peira, a Nou Barris. Allà va aixecar entre 1953 i 1961 uns cinc mil pisos repartits en quinze blocs, on vivien unes quinze mil persones, en la seva majoria immigrants del sud d'Espanya que havien passat per les barraques.
![Román Sanahuja con un yate de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/514843.jpg?p=w:320\/h:240&h=Vh4ywc7G"])
L'11 de novembre de 1990 es va enfonsar l'edifici del número 33 del carrer Cadí i va morir una veïna. La tragèdia va destapar el problema del ciment alumínic, un material de presa ràpida prohibit a França des de 1943 que va ser legal a Espanya fins als anys setanta.
La querella criminal dels veïns contra el constructor, l'Ajuntament, la Generalitat i el fabricant del ciment es va arxivar, però els veïns i els cronistes del barri continuen retreient a la família aquesta història. Sanahuja va al·legar que ningú no li havia advertit del problema.
Branques familiars
Els tres fills van donar lloc a tres branques (Sanahuja Escofet, Sanahuja Maymó i Cuartero Sanahuja) i van convertir Sacresa en la primera promotora de Catalunya. El salt va arribar amb l'adquisició de Metrovacesa, de la qual la família va arribar a controlar el 80,6% del capital i va assumir un deute de més de 4.000 milions d'euros per comprar-la.
Quan la crisi immobiliària va tallar el crèdit, va lliurar a sis bancs creditors el 54,75% de la companyia a canvi de deute.
Augment i caiguda
El juny de 2010 el grup va sol·licitar el concurs d'acreditors. El deute rondava els 1.800 milions d'euros, i la família oferia als bancs gairebé tots els seus actius, inclosa la seva participació a L’Illa Diagonal i el projecte de Finestrelles.
Un mes després, el jutjat mercantil 2 de Barcelona va declarar la suspensió de pagaments de les quatre societats del grup, amb un passiu superior a 2.633 milions davant d'un actiu de 2.512 milions. El patrimoni es va salvar en part amb el pacte amb la banca de 2012, a costa de quitances i cessió de béns.
Roman Sanahuja en una imatge d'arxiu
La família també va tenir un episodi judicial a Mallorca. Román Sanahuja, accionista principal de Sacresa, es va asseure al banc dels acusats per l'adjudicació d'un solar del Consell de Mallorca. Va admetre al judici que li havien demanat quatre milions d'euros per guanyar el concurs, que Sacresa i el seu soci van guanyar oferint 30 milions davant dels 61 d'una altra oferta. La sentència li va imposar un any de presó.
Avui Sacresa té un perfil més baix, però conserva el seu actiu principal. L’Illa Diagonal es va inaugurar l'1 de desembre de 1993, ocupa 35.000 metres quadrats i reuneix més de 170 botigues i restaurants.
![Imatge del centre comercial L'Illa Diagonal, dels Sanahuja i AXA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/286792.jpg?h=MRcv63C5"])
Imatge del centre comercial L'Illa Diagonal, dels Sanahuja i AXA
La societat familiar que el controla juntament amb Axa, Indicesa l’Illa, gestiona a més habitatges de lloguer i dos hotels, i va guanyar l'any passat 18,2 milions (un 23% més).
Altres projectes
L'altre gran projecte és Finestrelles, a Esplugues de Llobregat, on Sacresa aixeca la Tower One, una torre residencial de 25 plantes per a Hines. A Madrid participa a Los Cerros (Vicálvaro, més de 14.000 habitatges) i, juntament amb Endesa, va vendre a Metropolitan House 72.000 metres quadrats a Can Rigalt (L’Hospitalet) per uns 19 milions.
La branca dels Sanahuja Escofet va declarar el 2024 la suspensió de pagaments del centre comercial Màgic Badalona, amb un deute de 44 milions. El concurs es va tancar i la família va recuperar la societat, però manté el passiu amb el fons Cojaswinvest, que conserva els seus drets de cobrament i les vies d'execució, inclosa la hipotecària.
