Confirmat: la justícia prohibeix revelar el nom dels 3.187 grans tenidors catalans per evitar que els okupiïn els pisos
El Tribunal Suprem avala que s'oculti la identitat de persones jurídiques amb més de deu habitatges en apreciar un risc objectiu i previsible per a la seguretat pública, ja que la seva identificació permetria localitzar immobles i incrementar els allanaments
El Tribunal Suprem ha avalat que s'oculti la identitat de persones jurídiques grans tenidores d'habitatge en apreciar un risc objectiu i previsible per a la seguretat pública, ja que la seva identificació permetria localitzar immobles i incrementar les okupacions.
En una sentència datada el passat 17 de juny, la sala del contenciós rebutja el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya contra una sentència de desembre de 2023 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A petició d'una periodista
El cas es remunta a 2021, quan una periodista va sol·licitar accés a la informació pública sobre els grans tenidors (titulars de més de 10 habitatges en règim de lloguer) inscrits a l'Institut Català del Sòl (INCASOL).
La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) va acordar concedir la informació anonimitzant les dades de les persones físiques, però va autoritzar revelar la identitat de les persones jurídiques grans tenidores.
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va impugnar aquesta resolució i el TSJ de Catalunya va estimar el recurs i va anul·lar la decisió en considerar que revelar la identitat de les persones jurídiques vulnerava el límit de la seguretat pública, incrementant de manera desproporcionada el risc d'okupació il·legal d'immobles.
Recurs de la Generalitat
El govern regional va recórrer al Suprem al·legant que el dret d'accés ha de prevaldre i que no es va acreditar un dany real ni directe per a la seguretat pública.
L'alt tribunal considera ara que el perjudici a la seguretat pública no requereix que un dany material s'hagi produït prèviament; n'hi ha prou amb un risc real, objectiu, raonablement previsible i no merament hipotètic.
Localització fàcil dels immobles buits
Els magistrats constaten que creuar la identitat dels grans tenidors (persones jurídiques) amb altres fonts obertes, com el Registre Mercantil, pàgines web i altres, permet localitzar els immobles concrets amb facilitat.
La Sala ha tingut en compte a més una dada objectiva, que el 82 % de les okupacions a Catalunya afectaven immobles de grans tenidors, així com l'existència de manuals d'ocupació que situen la identificació del gran tenidor com a pas previ clau.
3.187 persones jurídiques grans tenidores
Per al Suprem, l'interès general per al debat públic sobre l'habitatge queda adequadament garantit facilitant les dades estadístiques, de distribució territorial i volum de propietats anonimitzades.
Revelar el nom específic de les 3.187 persones jurídiques que consten com a grans tenidors aporta una "utilitat marginal mínima" al debat públic, però en canvi incrementa de manera rellevant el risc d'okupació il·legal, assenyala la sentència.
Tanmateix, aplicar un accés parcial, ocultant únicament els noms de les persones jurídiques i lliurant la resta de variables, és una mesura proporcional emparada per la llei.
Per tot això, el Tribunal Suprem estableix com a criteri jurisprudencial que el límit de la seguretat pública abasta la generació o increment d'un risc previsible per a persones o béns, acreditat amb elements objectius.
Facilitar la identitat de les persones jurídiques titulars de més de 10 habitatges pot comportar un perjudici per a la seguretat pública quan aquesta informació permeti localitzar amb facilitat els immobles i incrementi de manera rellevant el risc d'ocupació il·legal, precisa.
En aquests casos, acreditat el risc, preval la protecció del bé jurídic mitjançant l'accés parcial, mantenint l'anonimització de les identitats.
