Un diàleg entre el cantautor Joaquín Sabina i l'escriptor Arturo Pérez-Reverte va deixar una profunda radiografia sobre la cultura, la política i les tensions ideològiques actuals.
Amb la seva habitual mordacitat, el músic jienenc va analitzar les xacres històriques d'Espanya i va advertir sobre els riscos del replegament identitari.
Visió cosmopolita
En aquella trobada, organitzada fa deu anys per El Mundo –en un moment àlgid del procés independentista–, Sabina va advertir que un dels perills contemporanis més grans és la renúncia al pensament crític i a la visió cosmopolita.
En un moment d'auge dels discursos localistes, el músic va ser rotund: "Tornar a l'alderanisme identitari no té el més mínim sentit".
L'assignatura pendent amb la Il·lustració
A l'hora de repassar la història del país, el cantautor va situar l'origen del problema en la manca d'una tradició il·lustrada sòlida. "Vam lluitar contra la Il·lustració, i aquesta guerra encara està per donar-se. Seguim sense Il·lustració, seguim amb el major fracàs escolar del món", va advertir.
Davant aquesta carència, l'artista va reivindicar el llegat pedagògic del primer terç del segle XX. "M'emociona molt el que van ser els mestres de la Segona República, les Missions Pedagògiques, la Institució Lliure d'Ensenyament... Els que venen ara a canviar Espanya haurien d'estudiar aquella època i veure què va passar", va afirmar.
Orgull analfabet
El músic també va carregar contra l'orgull analfabet. "El que més em crema la sang és la estupidesa, més que la maldat... Els estúpids fan molt més mal que els malvats", va declarar, criticant amb duresa l'autocomplaença sense formació.
"Menystinc amb tota la meva ànima l'autoestima. Això de 'jo no he llegit un llibre en la meva vida, però m'autoestimo i soc així'. No, home, no: el que has de fer és procurar ser una altra cosa i aprendre alguna cosa", va asseverar Sabina.
La literatura com a refugi
Davant el desencís quotidià, l'artista va reconèixer que la lectura continua sent la seva trinxera principal. Es va confessar borgià en admetre que estava "molt més orgullós dels llibres que havia llegit que dels que havia escrit".
A més, va destacar la funció gairebé medicinal de la literatura en moments difícils. "Si tinc Guerra i pau a les mans, soc feliç... Els llibres sempre ajuden com a analgèsics: t'ajuden a suportar el dolor", va explicar.
Crítica als polítics
En l'àmbit polític, Sabina va criticar sense embuts la selecció de líders i el servilisme a les organitzacions. "Penso que el procés de selecció de líders polítics i la manera com pugen és absolutament inhumana", va assenyalar, alhora que denunciava que en els darrers anys hi ha hagut "una agressió permanent contra la paraula cultura".
Finalment, en reflexionar sobre la maduresa, va rescatar els principis essencials que li queden. "Les paraules dignitat i lleialtat crec que són de les poques que encara, almenys a la meva edat, li causen a un certa emoció... I és tan difícil ser lleial o ser digne en el món en què vivim, que per això li dono tant valor", va concloure.