Publicada

La nova regularització de migrants impulsada pel Govern espanyol ha reobert el debat sobre els límits de la mobilitat dins de la Unió Europea.

Brussel·les ha recordat que un permís de residència concedit per un Estat membre no dóna dret automàtic a circular ni a instal·lar-se a la resta de l'espai Schengen.

Això es tradueix en una realitat molt clara i directa: els migrants que obtinguin la autorització a Espanya continuaran sotmesos a les normes comunes d'entrada i permanència del conjunt de la UE.

La Comissió Europea ha insistit en això, la regularització de persones migrants és una competència nacional, però aquestes decisions no poden alterar el funcionament del sistema europeu.

Què implica

En la pràctica, això significa que un permís emès per Espanya no converteix el seu titular en resident legal en un altre país de la Unió.

Si aquesta persona es desplaça i no compleix els requisits de l'Estat de destinació, podrà ser retornada a territori espanyol, que seria el país responsable de l'autorització inicial.

Què diu Brussel·les

Aquest missatge ha estat traslladat amb claredat pel portaveu de Migració de la Comissió, Guillaume Mercier, en recordar que qualsevol persona amb un permís de residència nacional que es trobi en situació irregular en una altra part de la UE, o que sol·liciti asil en un altre Estat membre, haurà de tornar al país que va emetre el permís.

El missatge que llança Brussel·les és contundent: la regularització en un país no pot convertir-se en una via indirecta d'accés a la resta de l'espai comunitari.

L'advertència europea pren especial rellevància després de l'anunci de l'Executiu de Pedro Sánchez, que preveu regularitzar més de mig milió d'immigrants mitjançant un Reial Decret.

Segons el plantejament del Govern, podran accedir a una autorització de residència d'un any aquells que acreditin un temps mínim d'estada a Espanya i no tinguin antecedents penals greus.

Possibilitat d'expulsió

La mesura també preveu suspendre els procediments d'expulsió en curs per als beneficiaris que entrin en el nou marc legal. Mentrestant, des de la Comissió eviten valorar el fons polític de la iniciativa espanyola, però sí remarquen els seus efectes sobre el sistema migratori europeu.

La normativa comunitària en matèria de retorn i asil estableix mecanismes per impedir que una regularització nacional es tradueixi en moviments lliures per tota la Unió.

Detalls de la UE

En altres paraules, el permís espanyol no equival a una porta oberta a la resta de països Schengen, sinó a una autorització limitada al territori que la concedeix.

Però la posició de Brussel·les no és nova. El comissari europeu d'Interior i Immigració ja havia advertit en ocasions anteriors que un permís de residència nacional no constitueix un “xec en blanc” per moure's sense restriccions per la UE.

Amb aquesta idea, la Comissió demana als Estats membres que avaluïn no només l'impacte intern de les seves decisions, sinó també els possibles efectes en els seus socis europeus.

Aquest missatge s'ha pres com una advertència. I és que l'anunci del Govern espanyol ha generat inquietud en diverses capitals europees.

Les pors d'Europa

Alguns executius temen que una regularització a gran escala pugui tenir un efecte crida, en atreure nous fluxos migratoris i facilitar després desplaçaments cap a altres Estats amb condicions laborals o socials més favorables.

Aquesta preocupació s'inscriu en un clima polític més ampli, marcat per la pressió sobre els sistemes d'acollida i per l'enduriment progressiu de la política migratòria europea.

Què vol Brussel·les

En els darrers anys, la Unió ha apostat per reforçar el control de fronteres, frenar les xarxes de tràfic de persones i accelerar les devolucions d'aquells que no tenen dret a romandre en territori comunitari.

És per això que qualsevol regularització nacional a gran escala s'examina amb atenció per part de Brussel·les. No és qüestió d'analitzar només l'impacte domèstic, recorden, sinó també les possibles conseqüències en l'equilibri de l'espai Schengen.

Notícies relacionades