La normativa vigent i la jurisprudència del Tribunal Suprem han tancat una de les polèmiques més comunes a les juntes de veïns. Els propietaris de baixos i locals comercials han de contribuir al pagament de la instal·lació i substitució de l’ascensor, independentment del seu ús real.
El manteniment i la millora dels elements comuns solen generar friccions, especialment quan es tracta de serveis que alguns veïns no utilitzen. Tanmateix, la resposta a la pregunta els locals han de pagar despeses d’ascensor? és, de manera general, SÍ segons el marc legal actual.
Per què els locals comercials han de pagar aquestes despeses?
La clau rau en la naturalesa de la despesa: l’ascensor no és només un servei de transport, sinó un element comú essencial que garanteix l’habitabilitat. La seva presència o millora revalora tot l’immoble, inclosos els locals situats a peu de carrer.
La Llei de Propietat Horitzontal estableix que tots els copropietaris han de contribuir segons el seu coeficient de participació. Per tant, no utilitzar el servei no eximeix de l’obligació de sufragar la seva instal·lació a cota zero o el seu manteniment extraordinari.
Què passa amb la instal·lació a cota zero?
Un dels punts de més conflicte es produeix quan es decideix la instal·lació a cota zero, eliminant barreres arquitectòniques al portal. En aquests casos, la llei és especialment estricta per garantir l’accessibilitat universal a l’edifici.
Si et preguntes si els locals comercials han de pagar quan s’instal·la un ascensor a la comunitat, la resposta és sí, sempre que l’obra sigui necessària per eliminar barreres arquitectòniques. Aquesta millora es considera una inversió en el patrimoni comú que beneficia l’estructura total de la finca.
Excepcions: Quan pot quedar un local exempt de pagar?
Malgrat la norma general, existeixen situacions molt concretes en què el propietari d’un local podria quedar exempt. Perquè això passi, l’exempció ha d’estar documentada i aprovada per la comunitat:
- Estatuts de la comunitat: si el document fundacional eximeix expressament els locals de les despeses de conservació de l’ascensor.
- Acord per unanimitat: que la junta de propietaris aprovi, amb el vot de tots, que certs locals no participin en el pagament.
- Diferenciació entre despeses: a vegades s’eximeix del manteniment ordinari (llum, revisions), però no de la substitució o instal·lació nova.
És vital revisar les escriptures abans d’impugnar, ja que les despeses d’ascensor en locals comercials solen ser obligatòries si els estatuts no diuen res al respecte.
Passos per actuar davant una nova derrama
Si ets propietari d’un local i la comunitat aprova una derrama per a l’ascensor, el primer pas és sol·licitar l’acta per confirmar que la majoria dels veïns va estar d’acord amb la decisió.
És fonamental consultar els estatuts de l’edifici per verificar si existeix alguna clàusula que alliberi els baixos o locals comercials d’aquest tipus de despeses.
També has d’analitzar si el desemborsament és per manteniment o per una obra d’accessibilitat obligatòria, ja que això determina la teva obligació legal de pagament.
Recorda que la manca d’ús no és un argument vàlid per evitar la derrama; l’obligació neix del teu coeficient de propietat a l’edifici, no de si utilitzes el servei.
En conclusió, la transparència en la gestió és clau per evitar conflictes. Estar ben assessorat et permetrà saber si el teu local compta amb una excepció real o ha de pagar.