La llei antitabac ho avala: els teus veïns et poden prohibir fumar al balcó

La pressió sobre l'hàbit de fumar continua intensificant-se en l'àmbit públic i privat. Encara està per aprovar-se la restricció de fumar a les terrasses dels bars, però ja n'hi ha algunes on no es pot fer: les de casa.

La idea que el balcó d'un habitatge és un espai lliure de qualsevol límit legal ja no es manté amb la mateixa facilitat que abans. No cal acudir al cadastre o a les escriptures de l'habitatge per saber-ho, sinó a un altre text legal.

Segons la llei antitabac, fumar pot continuar sent lícit en una comunitat de propietaris. El problema és que pot deixar de ser-ho quan el fum, l'olor o les cendres afecten de manera reiterada altres veïns.

La qüestió s'ha reactivat amb l'expansió de la normativa antitabac i amb una lectura més estricta de la convivència en edificis compartits.

Què diu la llei

Fa poc, la Llei 42/2010 va ampliar la prohibició de fumar en nombrosos espais públics tancats i col·lectius, a més de reforçar la protecció davant del fum aliè en llocs com centres de treball, establiments sanitaris, transports i altres recintes d'ús públic.

¿Diu res de les terrasses? No estableix una prohibició general de fumar en balcons privats, tot i que sí que s'emmarca en una tendència legal més restrictiva cap al tabac.

Un pas més

El punt de suport jurídic perquè una comunitat actuï es troba a l'article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal. Aquest precepte impedeix al propietari o ocupant desenvolupar activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites al pis o a la resta de l'immoble.

En altres paraules, el problema no és l'acte de fumar en si, sinó l'efecte que produeix sobre tercers quan es converteix en una molèstia persistent o acreditable.

L'encaix legal del balcó també és rellevant. L'article 396 del Codi Civil inclou els balcons entre els elements comuns de l'edifici, encara que el seu ús pugui correspondre en exclusiva al propietari de l'habitatge.

Aquesta combinació de propietat comuna i ús privatiu explica per què la comunitat no pot prohibir de manera automàtica que algú fumi, però sí que pot reaccionar si l'activitat perjudica la convivència.

Quan pot intervenir la comunitat

L'actuació comunitària no depèn d'una simple queixa aïllada. Perquè prosperi una actuació, sol ser necessari que el fum entri de manera reiterada en un altre habitatge, que les cendres caiguin en propietats veïnes o que existeixi un dany objectiu a la salubritat o a béns d'altres veïns.

Quan això passa, el president de la comunitat, a instància dels afectats, pot requerir al fumador que cessi la conducta. Si el problema continua, la comunitat pot acudir a la via judicial mitjançant una acció de cessació.

Multes

En els casos més greus, la legislació de propietat horitzontal preveu fins i tot indemnitzacions per danys i perjudicis i, excepcionalment, la privació de l'ús de l'habitatge durant un període limitat.

Però cal tenir en compte una cosa: aquesta possibilitat no s'aplica per fumar ocasionalment, sinó quan la conducta es torna clarament molesta i persistent.

Més enllà del fum, les burilles i les cendres obren un altre front. Llançar residus des d'un balcó pot vulnerar ordenances municipals i generar sancions administratives, a més de responsabilitats civils si provoquen desperfectes.

El risc s'agreuja quan una burilla crema un tendal, un moble exterior o el jardí d'una planta baixa, perquè llavors pot haver-hi una reclamació per danys materials.

Com provar-ho

La dificultat sol estar a provar qui ha causat el dany, especialment en patis interiors o façanes on l'origen no és evident.

Tot i així, el fet que sigui difícil identificar el responsable no elimina la il·licitud del comportament ni impedeix que la comunitat documenti el problema.