Terreno en sequía
+Economia

És oficial: Catalunya necessita més de 9.100 milions per afrontar la sequera i el risc d'inundacions fins al 2035

El territori català afronta un dèficit hídric creixent que obliga a modernitzar infraestructures i reforçar la resiliència davant episodis extrems

Altres notícies: Ja és oficial: deducció de fins a 500 euros a la Renda 2026 si vius de lloguer a Catalunya

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

L'i l'augment del risc d'inundacions es consoliden com a amenaces persistents a Espanya. A Catalunya, la situació és especialment delicada per la pressió demogràfica i turística sobre uns recursos cada cop més limitats.

Els experts adverteixen que el canvi climàtic intensifica els episodis extrems, alternant sequeres prolongades amb pluges torrencials. Davant aquest escenari, l'anticipació es perfila com la principal eina per reduir danys i garantir el subministrament.

Un dèficit que exigeix inversió

Les necessitats econòmiques per afrontar aquest repte pugen a 9.100 milions d'euros entre 2026 i 2035 a les conques internes catalanes. D'aquesta xifra, 7.909 milions es destinarien a millorar infraestructures i cobrir la demanda, mentre que 1.257 milions anirien orientats a prevenir inundacions.

El càlcul prové de l'informe Estratègia i inversió per a l'eficiència i resiliència hídrica a Espanya, elaborat per Typsa i Seopan, que subratlla la urgència de renovar el sistema hídric. El document coincideix amb els diagnòstics del Ministeri per a la Transició Ecològica i de l'Agència Europea de Medi Ambient, que alerten del deteriorament progressiu dels recursos.

Infraestructures al centre del problema

Més de dos terços de la inversió prevista s'haurien d'adreçar a la modernització del cicle urbà de l'aigua. L'objectiu passa per adaptar instal·lacions a la normativa europea i reforçar la capacitat de resposta davant crisis.

Entre les actuacions prioritàries destaca l'adaptació del sanejament i la depuració, amb una inversió estimada de 6.853 milions d'euros. Aquestes millores busquen complir amb les exigències comunitàries i optimitzar la gestió de les aigües residuals.

Dessalinització i noves fonts

L'informe també posa el focus en la manca d'infraestructures de dessalinització a les conques internes catalanes. Aquesta mancança contrasta amb la elevada densitat poblacional i l'activitat turística al litoral.

En aquest context, el Govern ha impulsat projectes com la dessalinitzadora del Foix, amb 223 milions, i l'ampliació de la planta de Tordera, amb 290 milions addicionals. Ambdues iniciatives s'alineen amb les recomanacions d'organismes com l'OCDE, que aposten per diversificar les fonts d'aigua.

Millor gestió i control del recurs

A més de les grans infraestructures, l'estudi planteja inversions en gestió eficient i digitalització. Prop de 500 milions es destinarien a incrementar recursos i optimitzar la demanda.

A això s'hi sumen 303 milions per millorar l'estat ecològic de les masses d'aigua i 278 milions per a sistemes de monitorització. Aquestes mesures coincideixen amb els programes impulsats pels PERTE i amb les directrius europees en matèria de sostenibilitat.

Xarxes i sistemes a reforçar

L'informe identifica també la necessitat d'actuar sobre infraestructures existents. Destaca la segona fase del col·lector de salmorres del Llobregat, valorada en gairebé 90 milions.

Així mateix, es preveuen 387 milions per reforçar la xarxa Ter-Llobregat i 378 milions per millorar l'eficiència de les conduccions. Aquestes actuacions busquen reduir pèrdues i garantir un subministrament més estable.

El repte de les inundacions

En paral·lel, Catalunya requerirà prop de 1.300 milions per mitigar el risc d'inundacions. La major part, 1.066 milions, es destinarà a sistemes urbans de drenatge sostenible i a infraestructures com tancs de tempesta.

També, es contemplen inversions en protecció davant avingudes i manteniment d'espais fluvials. Aquestes actuacions responen a les recomanacions de la Directiva europea d'inundacions, que insisteix en la prevenció com a eix estratègic.

La magnitud de les xifres evidencia que la seguretat hídrica s'ha convertit en una prioritat estructural. Sense una planificació sostinguda i recursos suficients, l'equilibri entre demanda i disponibilitat continuarà deteriorant-se en un context climàtic cada cop més exigent.