Publicada

Quan una persona adquireix un immoble, té el ple dret a gaudir del seu habitatge amb total llibertat i sense restriccions arbitràries.

Qualsevol límit imposat pels veïns ha d'estar justificat i emparat per la normativa. En cas contrari, el propietari afectat pot denunciar la situació.

Reformes i alteracions arquitectòniques

El marc legal de convivència queda definit per la Llei 49/1960 sobre propietat horitzontal, que regula aquests drets en el seu article número set.

El propietari pot modificar elements arquitectònics o instal·lacions sempre que no afecti la seguretat, l'estructura de l'edifici o perjudiqui la resta de veïns.

Obres urgents i molèsties prohibides

Totes aquestes obres o reformes a l'interior del pis s'han de comunicar prèviament al president de la comunitat per mantenir la transparència.

D'altra banda, la llei prohibeix terminantment desenvolupar activitats molestes, insalubres, nocives o il·lícites que resultin danyoses per a la finca o vulnerin els estatuts.

Exemples d'activitats penalitzades

Entre les causes més habituals que acaben als tribunals destaquen els sorolls insuportables de matinada o l'existència de pisos turístics sense llicència oficial.

També es castiguen durament els focus d'insalubritat greu, com el conegut síndrome de Diògenes, o l'ús de l'immoble per a fins industrials no permesos.

El requeriment oficial de la comunitat

Davant de qualsevol infracció d'aquest tipus, el president exigirà al responsable el cessament immediat d'aquestes activitats sota advertiment d'emprendre accions legals.

Si l'infractor ignora l'avís i continua, la comunitat, mitjançant autorització de la junta, podrà iniciar una acció de cessació mitjançant judici ordinari.

Mesures cautelars als tribunals

Un cop presentada la demanda oficial, el jutge competent pot imposar amb caràcter cautelar la fi immediata de l'activitat veïnal prohibida.

Si s'incompleix aquesta ordre, s'incorreria en un delicte de desobediència. La demanda judicial s'adreçarà tant contra el propietari com contra l'ocupant.

Fins a tres anys sense entrar al pis

Si la sentència final resulta estimatòria, el magistrat exigirà la paralització definitiva i el pagament d'una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.

En els casos més greus, la legislació preveu fins i tot la privació del dret d'ús de l'habitatge o local per un temps màxim de tres anys.

Conseqüències legals per als llogaters

La normativa també preveu què passa exactament si la persona que causa els greus problemes de convivència no és el propietari, sinó un llogater en règim de lloguer.

En aquests casos concrets, el magistrat pot ordenar l'extinció definitiva de tots els seus drets sobre el pis, provocant el desallotjament immediat mitjançant un llançament forçós.

Notícies relacionades