Una de les qualitats més destacades de Catalunya és la seva bona gastronomia. Vi, oli, fruits secs i fruita són coneguts arreu del món i el govern català aposta per internacionalitzar-los encara més. I gratuïtament.
La Generalitat ha decidit que els regals institucionals de la Generalitat canviaran de manera significativa. A partir d'ara i, com a norma general, tots els obsequis que s'entreguin en actes protocol·laris i de representació inclouran productes agroalimentaris de proximitat amb algun tipus de reconeixement oficial.
La mesura afecta els presents que s'ofereixen en recepcions, viatges oficials, visites de delegacions estrangeres o actes d'alt nivell, que hauran d'incorporar aliments produïts i certificats a Catalunya.
L'acord fixa que els obsequis hauran d'estar formats per productes amb Denominació d'Origen Protegida (DOP), Indicació Geogràfica Protegida (IGP) o distintius propis de la Generalitat, com la producció ecològica o integrada, l'artesania alimentària o la venda de proximitat.
Tots els regals
D'entre els productes que podran formar part d'aquests lots hi figuren:
- Les dotze denominacions d'origen de vi i cava
- Les cinc denominacions d'origen d'oli
- Les avellanes de Reus
- Les peres de Lleida
- Els formatges i mantegues de l'Alt Urgell i la Cerdanya
- La mongeta del Ganxet
- Els fesols de Santa Pau
L'objectiu és que els regals institucionals esdevinguin un aparador de la qualitat, diversitat i identitat gastronòmica del país, aprofitant la visibilitat que proporcionen els actes oficials.
Suport al sector agroalimentari
Amb aquesta decisió, el Govern busca reforçar el suport al sector agroalimentari català en un context de dificultats per a molts productors. La inclusió obligatòria de productes certificats pretén contribuir a la promoció d'aquestes marques de qualitat i, alhora, reconèixer la feina d'agricultors, ramaders i elaboradors.
La mesura s'emmarca en les polítiques d'impuls del producte de proximitat, que la Generalitat vincula tant al desenvolupament rural com a la sostenibilitat i a la preservació del territori.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de Presidència, Albert Dalmau
L'acord també marca límits sobre el tipus d'obsequis. Estableix que els regals institucionals han de respondre als principis de proporcionalitat, austeritat i absència de caràcter lucratiu. És a dir, no poden tenir un valor desmesurat ni interpretar-se com a beneficis personals i s'hauran d'adaptar al rang de l'acte i de la persona destinatària.
D'aquesta manera, es busca ordenar i homogeneïtzar els criteris que segueixen els diferents departaments de la Generalitat a l'hora d'escollir els presents, alhora que s'assegura que els productes oferts contribueixen a projectar una imatge coherent del país i del seu sector agroalimentari.
Regals rebuts
Curiosament, aquest tipus de regals són els que solen rebre els membres del Govern. Tal com va informar la Generalitat, el president, Salvador Illa, i els seus 16 consellers van rebre al llarg de l'any 2025 un total de 1.261 obsequis com a mostra de cortesia per raó del seu càrrec, i la majoria són béns comestibles.
D'entre els productes que més van rebre hi ha, precisament, oli, vi, embotits i altres aliments, els mateixos que ara lliuraran.
Qui rep més
Així mateix, els membres del Govern també van ser obsequiats amb material gràfic, com llibres, revistes i CD; objectes d'ús personal, com roba i perfums; i objectes commemoratius, com quadres i figuretes.
Illa és el membre del Govern amb més obsequis: el president de la Generalitat en va rebre 151 el 2025, tot i que el darrer registre és de principis de juliol.
Després del cap del Govern català, el següent que més obsequis rep és el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler (136); el d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper (131); la d'Educació i FP, Esther Niubó (103); el d'UE i Acció Exterior, Jaume Duch (97); i la de Cultura, Sònia Hernández (91).
Menys en rep la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que en va obtenir 80. La segueixen Berni Álvarez (Esports), amb 75, i Mònica Martínez Bravo (Drets Socials i Inclusió), amb 74.
Els menys obsequiats
Continuen Núria Parlon (Interior i Seguretat Pública), que en va rebre 59; Alícia Romero, d'Economia i Finances (57); i tanca la llista la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, amb 56.
La que menys en rep, en canvi, és la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat (14), seguida del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila (29); el d'Agricultura, Òscar Ordeig (30); la de Salut, Olga Pané (38); i el de Presidència, Albert Dalmau (40).