Encara que sembli increïble i fins i tot un abús, és real. L'obligació d'acudir al lloc de treball persisteix fins i tot quan l'empresa acumula retards salarials significatius.
Això, que tant indigna els treballadors, està emparat per la llei. A Espanya, l'Estatut dels Treballadors no eximeix l'empleat de complir la seva jornada laboral per impagament del salari, encara que aquest dret es vegi vulnerat.
La norma distingeix entre la prestació de serveis del treballador i el pagament de l'empresa, mantenint vigent la relació laboral mentre no s'extingeixi formalment.
L'article 4 de l'Estatut estableix que el contracte de treball obliga ambdues parts a complir els seus compromisos. Així, l'empleat ha de prestar els seus serveis amb la diligència pròpia del bon professional, independentment de si ha rebut la seva nòmina o no.
La sentència
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha confirmat en múltiples sentències que l'impagament salarial no justifica l'absència injustificada ni autoritza una mena de “vaga individual”. Només una resolució judicial o l'extinció del contracte alliberen el treballador d'aquesta obligació.
Aquest principi respon a la naturalesa bilateral del contracte laboral. L'impagament constitueix un incompliment greu per part de l'empresari, però no suspèn automàticament les responsabilitats de l'empleat.
Vies de reclamació disponibles
La doctrina laboral considera que permetre absències per manca de pagament generaria caos organitzatiu i vulneraria el principi de bona fe contractual.
Això també té un avantatge: davant retards salarials, el treballador conserva totes les eines legals per exigir el compliment.
La primera via és la papereta de conciliació davant el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació, que inicia el procés per reclamar salaris deguts.
Si no hi ha acord, es pot presentar demanda al Jutjat Social, on el jutge ordenarà el pagament amb efectes retroactius més els interessos de demora.
Què es pot demanar
D'altra banda, l'impagament de salaris durant tres mesos consecutius o cinc mesos alterns permet sol·licitar l'extinció del contracte amb dret a indemnització equivalent a 33 dies per any treballat.
Aquesta figura d'extinció indemnitzada del contracte protegeix l'empleat davant la insolvència empresarial, però exigeix acreditació judicial. Mentre es resol el procediment, el treballador ha de continuar acudint al lloc si l'empresa manté l'activitat.
L'empara de la Seguretat Social
La Seguretat Social ofereix una altra protecció. Si l'empresari no paga les cotitzacions, el treballador pot sol·licitar la incapacitat temporal o el subsidi d'atur, però aquesta via administrativa no suspèn l'obligació laboral immediata.
L'Institut Nacional de la Seguretat Social assumeix el pagament de prestacions en casos d'impagament empresarial, però la relació laboral segueix vigent.
Conseqüències de l'impagament
Així mateix, el retard salarial genera efectes econòmics i socials immediats. Els dos mesos sense sou afecten la capacitat de consum de l'empleat i generen tensions familiars.
Tanmateix, la llei prioritza la continuïtat del servei i l'estabilitat productiva. En sectors essencials com sanitat, transport o serveis socials, l'absència massiva per impagament desestabilitzaria el funcionament bàsic del país.
Què diuen els sindicats
Els sindicats han denunciat en múltiples ocasions aquesta rigidesa legal. Argumenten que obliga el treballador a prestar la seva feina sense contraprestació mentre l'empresari se'n beneficia sense cost. La patronal, per la seva banda, defensa que la mesura evita abusos i manté la disciplina laboral.
El Tribunal Suprem ha intentat equilibrar ambdues postures: l'empleat no perd el seu dret a reclamar, però ha de complir mentre la justícia resol.
Què fas en aquests casos
En qualsevol cas, davant impagaments reiterats, el treballador ha d'actuar amb rapidesa. El primer és notificar per escrit a l'empresa la reclamació salarial, fixant un termini raonable per al pagament.
Aquesta comunicació serveix com a prova en procediments posteriors i evita que l'empresari al·legui desconeixement. Si no hi ha resposta, es presenta la papereta de conciliació en un termini d'un any des de la data en què s'havia de pagar el salari.
El SMAC intenta mediar, però, si no hi ha acord, s'obre la via judicial mitjançant el procediment corresponent segons la quantia. A més, cal tenir en compte que els salaris prescriuen a l'any des del seu meritament, per la qual cosa convé actuar aviat.
El Fons de Garantia Salarial assumeix el pagament de salaris impagats fins a un límit de tres mensualitats quan l'empresa entra en concurs d'acreedors. Aquesta garantia pública cobreix el treballador durant el procés d'insolvència, encara que no l'eximeix d'acudir a la feina mentre l'activitat continuï.
Reforma futura
El Govern ha anunciat modificacions de l'Estatut per endurir les sancions per impagament reiterat. La nova redacció permetria la suspensió temporal del contracte després de 60 dies sense salari, amb reserva del lloc i cotitzacions a càrrec del SEPE.
Mentrestant la reforma no entri en vigor, la regla actual obliga a complir. El treballador que decideix no acudir per manca de pagament s'exposa a un acomiadament disciplinari.
Notícies relacionades
- Nova obertura: Pop-Mart i els Labubus s'instal·len al Passeig de Gràcia, la Milla d'Or de Barcelona
- Ja ha entrat en vigor a la UE: una borsa de feina per contractar immigrants en països amb escassetat de mà d'obra
- Confirmat per l'Estatut: el treballador té dret a fins a 3 anys d'excedència per cura de fills