Amb l'arribada de l'abril, comença el maldecap per als contribuents que han de presentar l'exercici del 2025. A Catalunya, la Campanya de la Renda 2025-2026 comença aquest dimecres i són molts els que es qüestionen certes deduccions.
Els contribuents han de tenir en compte que hi ha diferents deduccions, és a dir, quantitats que poden restar a la seva base imposable o de la quota íntegra de l'impost, i aquestes varien segons la situació personal i familiar de cada contribuent.
A més de les deduccions generals establertes per l'Estat, cada comunitat autònoma ofereix beneficis fiscals específics.
Hi ha una incertesa entre els propietaris o llogaters sobre què han de declarar i què no. Aquesta es produeix quan l'inquilí no paga la mensualitat i està denunciat per impagament i, a més, continua vivint en aquest habitatge.
En aquest cas, tal com recull la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en el seu article 14, els propietaris estan obligats a declarar el lloguer en tot moment. “Els rendiments del treball i del capital s'imputaran al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor”.
No obstant això, si el període d'impagament supera els sis mesos, és a dir, el propietari fa sis mesos o més que no percep la renda del lloguer, aquesta es podrà presentar a la declaració de la renda com a quantitat no cobrada.
Concretament, a l'article 13, recull que la renda no cobrada es pot incloure com a “saldo de cobrament dubtós” perquè aquesta pugui ser considerada com a despesa deduïble. Segons recull Maldita.es, això “passa quan hi ha un contracte de lloguer (un propietari lloga un pis a un inquilí), no quan una persona entra a una casa sense acord previ amb el propietari”.
Deducció per lloguer d'habitatge habitual
En el cas de Catalunya, els inquilins menors de 35 anys podran deduir-se fins al 10% de la quota del lloguer. Això sí, en cas de fer la declaració de la renda de manera individual, només podrà fins a un màxim de 500 euros o, en el cas de declaració conjunta o famílies nombroses i monoparentals, fins a un màxim de 1.000 euros.
Per fer la deducció, cal tenir en compte una sèrie de requisits, com tenir 35 anys o menys en la data de meritació de l'impost, haver estat a l'atur 183 dies o més durant l'exercici, tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65% o ser vidu/a i tenir 65 anys o més.
Així mateix, la seva base imposable total, menys el mínim personal i familiar, no pot ser superior a 30.000 euros anuals, mentre que, en cas de declaració conjunta, no pot superar els 45.000 euros anuals.
D'altra banda, cal destacar que aquesta deducció només es pot aplicar una vegada, encara que per un mateix subjecte passiu. És a dir, un mateix habitatge no pot donar lloc a l'aplicació d'un import de deducció superior a 1.000 euros.
Si en relació amb un mateix habitatge resulta que més d'un contribuent té dret a aquesta deducció, cadascun podrà aplicar-se en la seva declaració una deducció per aquest concepte, però l'import que s'obtingui de dividir la quantitat resultant de l'aplicació del 10% de la despesa total o el límit màxim de 1.000 euros, si escau, pel nombre de declarants amb dret a la deducció.
Declarar el lloguer de l'habitatge
Un altre dels factors a tenir en compte és que tributar pel lloguer de casa teva és obligatori. De fet, no fer-ho comporta una sanció per llogar l'habitatge habitual i no tributar-lo. Si Hisenda detecta que no has pagat impostos pel lloguer, t'imposarà una sanció que pot ser de fins al 150% de les quantitats que havies d'haver pagat.
A més, amb la normativa actual, si no declares el lloguer de forma voluntària i és Hisenda qui ho descobreix, perdràs el dret a aplicar qualsevol reducció (la del 50%, 70% o 90%) sobre el benefici obtingut. Això significa que pagaràs la multa i, a més, tributaràs pel 100% del que has guanyat sense cap tipus de bonificació.