A Catalunya, la persona arrendadora és qui ha de dipositar la fiança en el termini de dos mesos, a comptar des de la formalització del contracte de lloguer (art. 3 de la Llei 13/1996).
Segons recull la Generalitat, les persones (físiques i/o jurídiques) obligades a fer tràmits en matèria de dipòsit de les fiances podran fer-los en nom propi o mitjançant un tercer que actua en nom de la part arrendadora/propietària. En aquest supòsit, és el tercer, que actua en nom de la persona obligada, qui s’ha d’identificar digitalment.
Tanmateix, molts llogaters, a l’hora de buscar lloguer, es plantegen diverses qüestions, però les que més solen preocupar-los són la part econòmica i no només el preu de l’habitatge.
Sinó que la clau està en els requisits financers i en les clàusules de preus. No obstant això, moltes persones es pregunten per què alguns arrendadors només demanen un mes de fiança i d’altres en demanen dos.
Això es deu al fet que els arrendadors demanen una fiança legal (un mes) i, en ocasions, garanties addicionals (un altre mes) per cobrir riscos d’impagament, desperfectes o incompliment de contracte. Tanmateix, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) obliga estrictament a un mes, però permet garanties extres (màxim 2 mesos addicionals) per a més seguretat.
A l’apartat 1 de l’article 36 d’aquesta llei s’hi recull que “En la celebració del contracte serà obligatòria l’exigència i prestació de fiança en metàl·lic en quantitat equivalent a una mensualitat de renda en l’arrendament d’habitatges i de dues en l’arrendament per a ús diferent del d’habitatge”.
En cas contrari, que no vulguis renovar el contracte d’arrendament, has de tenir en compte que el saldo de la fiança en metàl·lic que s’hagi de restituir a l’arrendatari al final de l’arrendament meritarà l’interès legal, transcorregut un mes des del lliurament de les claus per part seva, sense que s’hagi fet efectiva aquesta restitució. Superat aquest termini, la quantitat no retornada merita l’interès legal dels diners a favor de l’arrendatari.
Aquest mes es considera un termini raonable perquè el propietari verifiqui l’estat de l’immoble, comprovi que no hi ha rendes pendents i liquidi possibles despeses de subministraments. Si després d’aquest període no ha fet el reemborsament, es presumeix mora de l’arrendador.
Si l’arrendador no retorna la fiança dins del mes estipulat, l’import passa a generar interessos legals (art. 1108 del Codi Civil). Aquests interessos es calculen sobre la quantitat retinguda i pels dies de retard.