Publicada

La profunda crisi habitacional ha provocat que el lloguer d'habitacions sigui una de les alternatives més comunes d'accés a un habitatge al nostre país.

Per als propietaris dels immobles, aquesta fórmula suposa una via ràpida per aconseguir ingressos extres, però als ulls d'Hisenda té implicacions fiscals molt estrictes.

El risc de les regularitzacions

Molts propietaris desconeixen que, si aquests ingressos mensuals no es declaren correctament a la Renda, s'arrisquen a perdre importants avantatges i bonificacions fiscals.

Un simple error en aquest tràmit obre la porta a enfrontar-se a dures regularitzacions, recàrrecs per demora i elevades sancions econòmiques per part de l'Agència Tributària.

Els rendiments del capital immobiliari

La llei estableix que els diners guanyats per llogar una habitació tributen íntegrament com a rendiments del capital immobiliari en la nostra declaració anual.

Això serà així sempre que no hi hagi contractada a jornada completa una persona per gestionar aquest lloguer o es prestin serveis propis de la indústria hotelera.

La cotitzada reducció del 50%

Si el propietari realitza neteja periòdica o canvia llençols, serà una activitat econòmica. Si és lloguer pur, Tributs permet aplicar una reducció del 50% sobre el rendiment.

Aquest gran benefici fiscal només s'activa si l'habitació es destina a habitatge habitual i permanent de l'inquilí, excloent sempre l'ús turístic o per temporades curtes.

Acreditar l'habitatge i dividir despeses

Per blindar aquesta deducció davant una comprovació, el propietari ha de tenir un contracte mínim anual i exigir l'empadronament de l'inquilí en aquest mateix domicili.

Pel que fa a les despeses deduïbles (IBI, assegurança o comunitat), només es pot desgravar la part proporcional de la superfície llogada més l'ús de les zones comunes.

Contractes per escrit i sense pagaments en B

Deduïr el 100% de les despeses de la casa quan només es lloga una habitació és una deducció indeguda que dispararà immediatament les alarmes dels inspectors.

Per això, els experts recomanen evitar sempre els pactes de paraula o els cobraments en efectiu, formalitzant el lloguer mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU).

Notícies relacionades