El Govern continua treballant en les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra de l'Iran, i per això ha presentat el Reial decret llei 8/2026. Així, en aquest decret, Pedro Sánchez adopta mesures urgents en resposta a l'impacte del conflicte a l'Orient Mitjà, amb 80 mesures per esmorteir de manera immediata l'impacte sobre llars i empreses i accelerar l'electrificació i el desplegament renovable per reduir la dependència fòssil de manera estructural.
En aquesta línia, el Reial decret llei va entrar en vigor el dissabte 21 de març i superarà els 5.000 milions d'euros, beneficiant els tres milions d'empreses i els 20 milions de llars del país. Les mesures "no impediran que els efectes d'aquesta guerra il·legal arribin a Espanya, però almenys els faran menys erosius i una mica més suportables", ha assenyalat el president del Govern.
El president del Govern ha explicat que el Pla Integral de resposta inclou dos grans eixos: un primer de caràcter conjuntural per "aixecar un escut social per protegir les llars i els sectors econòmics més exposats" i un segon de naturalesa més estructural i estratègica, amb mesures orientades a impulsar la sobirania energètica i convertir Espanya "en un país cada cop més resilient davant crisis externes".
"Espanya es convertirà en el país amb el major escut social i econòmic de tota la UE" en resposta a aquesta guerra il·legal que no avalem. Així mateix, ha avançat que les mesures "estaran vigents el temps que sigui necessari, i si les circumstàncies ho requereixen perquè la gravetat de la crisi s'accentua, les ampliarem, perquè no és un pla tancat". "Si cal posar més recursos econòmics per part de l'administració general de l'Estat, es posaran", ha sentenciat.
Congelació de preus
Per complementar totes aquestes mesures, el Consell de Ministres ha aprovat un segon Reial decret llei que estableix una congelació temporal dels preus del lloguer, similar al que va aplicar l'Executiu en crisis prèvies per donar resposta a l'emergència habitacional i que es negociarà amb els grups parlamentaris.
L'article 1 de la normativa estableix que els contractes de lloguer d'habitatge habitual que finalitzin entre el 21 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027 es podran prorrogar de manera extraordinària.
En aquest context, el llogater té dret a sol·licitar una pròrroga de fins a dos anys, la qual l'arrendador està obligat a acceptar, llevat que hagi comunicat correctament i en termini la necessitat d'ocupar l'habitatge per a ús propi o dels seus familiars, conforme al que preveu la Llei d'Arrendaments Urbans. Durant aquest període de pròrroga, es mantindran vigents totes les condicions del contracte original.
Així mateix, amb l'objectiu de limitar l'impacte de la inflació en els preus del lloguer, s'estableix un “sostre” a les pujades anuals de la renda. En el cas d'habitatges el propietari dels quals sigui un gran tenidor —definit com qui posseeix més de 10 immobles residencials o més de 1.500 m² construïts—, l'increment serà el que acordin les parts, però no podrà superar el 2%. Per als propietaris particulars, la pujada serà la que es pacti; en absència d'acord, també quedarà limitada a un màxim del 2%.