A Espanya, l'Ingrés Mínim Vital (IMV) arriba actualment a 776.924 llars en què viuen 2.369.979 persones, incloent-hi 132.256 llars monoparentals (el 17% del total). A Catalunya, la prestació ha arribat a 87.062 llars l'últim mes, de les quals 14.682 són monoparentals.
Aquest context ajuda a entendre l'impacte dels canvis introduïts pel Govern, que amplien l'accés a l'ajuda, especialment per a persones amb ingressos baixos que encara viuen amb els seus pares.
El Govern ha modificat les condicions de l'IMV per permetre que persones que conviuen amb els seus progenitors puguin cobrar la prestació de manera individual, sempre que no estiguin integrades en la mateixa unitat de convivència.
En concret, se'n podran beneficiar aquells que tinguin almenys 23 anys, no estiguin casats (excepte en procés de separació o divorci), no tinguin parella de fet i no formin part d'una altra unitat de convivència.
A més, s'estableixen requisits específics segons l'edat. Les persones entre 23 i 29 anys hauran d'haver residit legalment a Espanya i haver viscut de manera independent durant almenys dos anys abans de la sol·licitud, demostrant a més activitat laboral durant almenys dotze mesos en aquest període.
Aquest requisit pot flexibilitzar-se en casos com víctimes de violència de gènere o persones en procés de separació. Per la seva banda, aquells que tinguin més de 30 anys hauran d'acreditar que el seu domicili ha estat diferent al dels seus pares durant l'any previ, excepte excepcions com la defunció d'aquests.
També poden accedir a l'IMV altres col·lectius vulnerables, com dones víctimes de violència de gènere o de tràfic, joves d'entre 18 i 22 anys provinents de centres de protecció de menors, persones òrfenes que visquin soles o persones sense llar.
Tanmateix, queden excloses, amb caràcter general, aquelles persones que resideixin de manera permanent en centres de caràcter social, sanitari o sociosanitari, excepte excepcions relacionades amb situacions d'especial vulnerabilitat.
Per poder cobrar la prestació, és imprescindible complir amb el requisit de vulnerabilitat econòmica. Això es determina quan els ingressos mitjans mensuals de l'any anterior són almenys 10 euros inferiors a la quantia garantida per l'IMV.
En el cas d'un beneficiari individual, el llindar se situa en 733,6 euros mensuals el 2026, quantitat que pot incrementar-se en un 22% si la persona té una discapacitat igual o superior al 65%.
En definitiva, el canvi normatiu obre la porta a que més persones amb ingressos baixos —fins i tot si continuen vivint amb els seus pares— puguin accedir a l'Ingrés Mínim Vital, sempre que compleixin els requisits d'independència administrativa i vulnerabilitat econòmica establerts per la Seguretat Social.