Entra en vigor: multes de fins a 90.000 euros per als propietaris que no dipositin la fiança el 2026

El mercat del lloguer a Espanya inicia l'exercici 2026 amb una fiscalització molt més estricta sobre les garanties dels contractes. La fiança, aquest pagament en metàl·lic que el llogater entrega en formalitzar l'arrendament, torna a estar al centre del debat administratiu.

Segons estableix la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), el dipòsit d'aquesta quantitat és un requisit obligatori perquè la relació jurídica sigui plenament vàlida. En el cas dels habitatges, la quantia equival a una mensualitat, mentre que per a locals comercials ascendeix a dues.

El mapa de l'obligatorietat regional

La gestió d'aquests fons no és estatal, sinó que recau directament sobre les comunitats autònomes. La majoria dels territoris exigeixen que el propietari ingressi aquests diners en un organisme públic específic per garantir que es retorni correctament en finalitzar el contracte.

No obstant això, la normativa no és unànime a tota la geografia peninsular. Hi ha regions on aquesta obligació no existeix, com és el cas de Navarra, Astúries, Cantàbria, Múrcia i La Rioja, on el propietari custodia els diners sota la seva pròpia responsabilitat.

El règim sancionador a Catalunya

Al territori català, l'organisme encarregat de custodiar aquests fons és l'INCASÒL. El propietari disposa d'un termini de dos mesos per fer l'ingrés, un període lleugerament més ampli que en altres regions, però que comporta sancions severes en cas d'omissió.

Si el dipòsit es fa fora de termini de manera voluntària, el propietari s'enfronta a recàrrecs variables del 2% al 10%. Tanmateix, no efectuar el dipòsit té la consideració d'infracció greu, la qual cosa comporta multes que poden arribar al 75% de l'import total de la fiança.

Diferències amb la Comunitat de Madrid

El contrast amb altres grans capitals és evident pel que fa a terminis i multes màximes. A Madrid, la gestió s'ha de completar en només 30 dies a través de l'Agència d'Habitatge Social, sota amenaça de sancions econòmiques que poden ser molt elevades.

Si no es registra el dipòsit a la capital, la multa pot escalar del 26% al 50% de la fiança, amb un sostre màxim legal que arriba als 90.000 euros. Aquesta rigorositat busca evitar que els diners dels llogaters quedin fora del control de l'administració pública.

Recàrrecs a Andalusia i el Llevant

Al sud, Andalusia aplica un sistema de recàrrecs per retard que oscil·la entre el 5% i el 20%. Si l'inspector detecta que no s'ha dipositat la fiança, la sanció administrativa se situa en una forquilla molt àmplia entre el 50% i el 150% de la quantia original.

Per la seva banda, la Comunitat Valenciana estableix multes de fins a 3.000 euros per l'impagament d'aquesta obligació. Igual que a la resta de regions, l'ingrés tardà genera recàrrecs automàtics sobre el termini inicial de 30 dies per evitar la picaresca dels arrendadors.

Impacte a la resta del territori

En altres comunitats com Galícia, la sanció per ignorar el dipòsit mai serà inferior al doble de l'import que s'hauria d'haver ingressat. En zones com Balears o el País Basc, els percentatges de multa es mouen habitualment entre el 5% i el 75% segons la gravetat.

El control de les fiances s'ha convertit en una eina clau per aflorar contractes de lloguer no declarats. L'Administració recorda que el compliment d'aquest tràmit és essencial perquè els propietaris puguin gaudir de futures deduccions fiscals en l'assegurança de la llar o en l'IRPF.