Lleida és l'única província de Catalunya que no té mar. Hi ha platges de riu i llacs, però el que no se sabia fins ara és que la mateixa capital del Segrià té sota els seus peus un autèntic mar subterrani.
Els treballs inicials del nou Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE) han confirmat la troballa d'una immensa massa d'aigua al subsòl que s'estén per més de 80 quilòmetres quadrats.
I, un cop confirmada la notícia, aquest mar subterrani ha estat batejat, encara que amb un nom una mica llarg: Unitat hidrogeològica de Planes de Raimat-Monreal.
En qualsevol cas, aquesta troballa aporta informació sobre Catalunya i la seva història. Aquesta massa d'aigua revela el passat fluvial d'una zona que, fa milions d'anys, va ser una vasta plana d'inundació de procedència pirinenca.
On és
Sobre la seva morfologia, els tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) detallen que aquest llac té forma de triangle isòsceles molt allargat, de gran extensió: recorre uns 30 quilòmetres en el seu eix nord-sud.
Es troba als afores mateixos de Lleida. Els seus extrems són les localitats d'Alfarràs i Alcarràs, mentre que la seva amplada màxima, de tot just deu quilòmetres, se situa entre les poblacions de Raimat i El Pla de la Font.
Quina superfície ocupa
En total, la superfície mesurada és de 81,62 quilòmetres quadrats, una extensió que fins ara havia passat desapercebuda pels estudis oficials de l'organisme de conca.
La distribució d'aquesta massa d'aigua es concentra de manera massiva en dos termes municipals específics: Gimenells i El Pla de la Font, que allotja el 38,4% de l'aqüífer, i Almacelles, que acull el 35,8%.
Un mar subterrani
La resta de la massa subterrània es reparteix amb aportacions remarcables a Alfarràs i Almenar, mentre que la seva presència és menor o purament testimonial als termes d'Alguaire, la ciutat de Lleida, Alcarràs i les localitats aragoneses de Saidí i Albelda.
Més enllà de les seves dimensions, el que fa especial aquest mar subterrani és la seva autonomia hidrològica. Els informes tècnics preliminars conclouen que aquesta bossa d'aigua no té contactes laterals amb altres masses conegudes, de manera que funciona com una unitat independent i aïllada.
Com arriba l'aigua
Tal com apunten els informes, es manté gràcies a una dinàmica de recàrrega natural controlada per la mateixa topografia i les propietats dels materials sedimentaris.
L'aigua arriba al subsòl principalment a través de la infiltració de la precipitació i, de manera molt significativa en aquesta zona de tradició agrícola, pels retorns del reg.
Alimentació del mar de Lleida
Geològicament, les terrasses fluvials i els ventalls al·luvials actuen com a zones de captació que afavoreixen l'emmagatzematge sota terra.
D'altra banda, la descàrrega d'aquest sistema es produeix de manera natural a través de fonts perifèriques i de la xarxa fluvial, especialment cap al riu Clamor Amarga.
Aquest curs, afluent del Cinca a Fraga, exerceix com a gran col·lector de la zona, rebent les aigües sobrants que l'aqüífer no pot retenir.
En qualsevol cas, la troballa suposa una finestra al passat remot de la Conca de l'Ebre. Els experts expliquen que la zona ha experimentat una dinàmica tectònica de compressió des de finals de l'Oligocè, fa entre 34 i 23 milions d'anys, la qual va generar estructures plegades i falles inverses que van afectar els sediments.
Una mirada al passat
Aquest procés va ser menys intens a les àrees properes a Raimat i Monreal, on la bossa d'aigua presenta avui la seva màxima amplitud.
Sota l'estepa actual, el subsòl conserva dipòsits d'un sistema fluvial de tipus trenat previ a l'encaixament dels rius moderns.
I ara, què?
La presència d'elements típics d'una plana d'inundació suggereix que la Lleida prehistòrica era un entorn dominat per grans avingudes d'aigua procedents dels Pirineus, les quals van deixar com a herència la porositat necessària per allotjar aquest mar subterrani contemporani.
Sobre què passarà amb aquest mar subterrani, la CHE demana prudència. Adverteix que encara no es disposa de prou informació per elaborar un pla d'acció definitiu.
Peixos al fons del mar
Com que és una massa d'aigua subterrània de nova incorporació al registre oficial, es desconeixen detalls precisos sobre el seu comportament hidrològic exacte i els riscos específics als quals s'exposa.
La documentació tècnica estableix el proper cicle de planificació, entre 2028 i 2033, com el període clau per realitzar estudis específics que permetin entendre millor aquest recurs.
Primeres evidències
Els informes ja donen les primeres senyals d'alerta sobre la qualitat de l'aigua. L'aqüífer està sotmès de manera provisional a pressions puntuals però significatives derivades d'abocaments tant urbans com de plantes industrials.
Segons les dades de la CHE, aquestes filtracions afecten de manera moderada el 91,9% del seu volum, mentre que un 8% presenta una afectació d'intensitat baixa.
Aquesta troballa al Segrià, juntament amb altres tres masses localitzades a l'Aragó, confirma que el subsòl de Lleida encara guarda recursos vitals per descobrir i protegir.