El Govern central continua tenint una assignatura pendent amb la transposició de la Directiva europea 2020/285. Aquesta normativa comunitària porta sota el braç l'esperat règim d'IVA franquiciat per als negocis més modestos.
Gràcies a aquest sistema, milers de professionals amb baixos ingressos podrien deixar de repercutir aquest impost als seus clients. A més, s'alliberarien de la pesada càrrega de presentar declaracions trimestrals i resums anuals.
Límit de facturació europeu
La legislació comunitària estableix un topall màxim de 85.000 euros l'any per poder gaudir d'aquest avantatge fiscal. Tanmateix, cada estat membre té la potestat d'abaixar aquesta xifra i adaptar-la a la seva pròpia realitat tributària.
Un cop l'Estat aprovi la norma, Catalunya haurà d'aplicar-la al seu teixit productiu de manera obligatòria. Això beneficiarà directament milers de petits autònoms catalans, reduint dràsticament la seva burocràcia diària.
El retard d'Espanya
El termini oficial marcat per Europa per integrar aquesta mesura va finalitzar el passat 31 de desembre de 2024. Tot i això, l'Executiu central encara continua buscant l'encaix legal adequat dins de l'actual sistema tributari nacional.
Una calculadora
Aquells que s'acullin a aquest règim de franquícia guanyaran un major marge competitiu davant dels clients particulars. En no haver de sumar el percentatge impositiu a les seves tarifes, els seus serveis resultaran molt més econòmics i atractius.
La lletra petita del sistema
Tanmateix, aquesta mesura simplificadora amaga una contrapartida important que cada treballador haurà d'analitzar minuciosament. En no cobrar l'impost als seus clients, el professional perdrà automàticament el dret a deduir-se l'IVA de les seves pròpies despeses.
L'article 284 d'aquesta directiva europea deixa un ampli marge de maniobra a les administracions de cada país. No existeix una obligació estricta d'aplicar les exempcions en els termes màxims que ha dissenyat Brussel·les.
El mapa fiscal europeu
Diversos països del nostre entorn ja han fet els deures adaptant els llindars a les seves economies. Alemanya l'aplica a qui factura menys de 22.000 euros, mentre que França eleva el tall fins als 33.800 en el sector serveis.
Calculadora, diners i rellotge
Per la seva banda, Itàlia ha decidit esprémer al màxim les possibilitats que ofereix la normativa comunitària. El país transalpí ha fixat el seu límit en els 85.000 euros anuals, assolint el topall absolut permès per les autoritats europees.
Toque d'atenció comunitari
Davant d'aquesta disparitat normativa, la Comissió Europea ha llançat serioses advertències perquè s'acceleri la transposició a Espanya. La norma hauria d'estar plenament operativa en l'ordenament jurídic des de l'any passat 2025.
Aquest retard genera un evident desequilibri competitiu en el si del mercat únic europeu. Els treballadors espanyols i catalans juguen amb desavantatge en haver de continuar liquidant els seus impostos periòdicament davant dels seus veïns.
Reclamacions del sector
Organitzacions representatives dels treballadors per compte propi, com ATA, exigeixen l'adopció urgent d'aquest model simplificat. Lorenzo Amor, president de l'entitat, denuncia la penalització que pateixen els professionals del país.
L'Executiu manté en estudi la integració definitiva d'aquest esperat règim fiscal en la nostra legislació. Tot apunta que al llarg d'aquest 2026 es definiran per fi les condicions i llindars exactes per operar amb aquesta franquícia.
Notícies relacionades
- Ja és oficial: obren nous supermercats Spar i Suma a dues províncies de Catalunya per potenciar el comerç de proximitat
- Juan Arnau, empresari: “El festival més car ens costa 7 milions d’euros per 1 dia i estem facturant 60 milions d’euros a l’any”
- Nova obertura a Reus: un viral restaurant de dolços obre a la ciutat de Gaudí