Els veïns poden negar-se a pagar aquest tipus de derrames, segons l'article 553 del Codi Civil de Catalunya

Les reunions de veïns a Catalunya es regeixen per un marc legal propi i diferenciat. A diferència de la resta del país, la comunitat té una normativa especial i autònoma.

Segons el Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, no totes les derrames de la junta són obligatòries. Això passa especialment si no afecten directament a la habitabilitat.

Despeses obligatòries

Segons l'article 553-30.1, els acords vàlidament adoptats obliguen a tothom. L'obligatorietat és indiscutible en obres de seguretat i salubritat de l'edifici.

Parlem de reparacions estructurals, façanes en mal estat o filtracions greus. En aquests casos, cap propietari pot eximir-se del pagament de la quota extraordinària.

Sancions administratives

L'article 553-30.5 estipula que qui s'hi oposi sense causa a aquestes obres respondrà personalment. Això passa quan les obres són exigides per l'autoritat competent.

Si la comunitat rep una multa pel retard del veí, aquest l'haurà de pagar. La responsabilitat recau sobre el propietari rebel i no sobre la resta de veïns.

Ascensors i accessibilitat

Per a instal·lar ascensors, l'article 553-25.2 estableix un sistema de majories clares. L'acord s'adopta per majoria simple de propietaris i quotes de participants.

Aquest quòrum és molt més flexible que el requerit per a altres reformes. Facilita que les finques antigues puguin adaptar-se a les necessitats de mobilitat actuals.

Protecció a vulnerables

Un cop assolit aquest quòrum, la despesa és a càrrec de tots els veïns. Així ho ratifica l'art. 553-30.3 del codi civil autonòmic vigent.

Si l'acord no prospera, hi ha una via judicial de protecció. Els majors de 70 anys o discapacitats poden sol·licitar que un jutge obligui a l'execució.

El límit del 25%

La protecció per al dissident apareix a l'article 553-30.2. Els que votin en contra no pagaran noves instal·lacions o serveis que no siguin exigibles.

Parlem de serveis sumptuaris com piscines, pistes de pàdel o luxes innecessaris. Aquestes despeses no es poden imposar si superen un llindar econòmic determinat.

El pressupost ordinari

Això passa si la despesa total supera la quarta part (25%) del pressupost. Es calcula sobre el pressupost anual vigent de despeses comunes ordinàries.

Si la derrama excedeix aquest percentatge, el veí que s'hi va oposar queda lliure de deute. És una eina vital per evitar que les juntes ofeguin econòmicament els propietaris.

Requisit de vot

Per quedar exempt del pagament és obligatori haver votat en contra. No n'hi ha prou amb el silenci o el dubte; l'oposició ha de ser explícita a l'acta.

L'article 553-26.3.a adverteix també als propietaris que no assisteixen a la junta. Els propietaris absents han de ser proactius després de rebre l'acta oficial.

Escrit d'oposició

Han d'enviar un escrit d'oposició a la secretaria en el termini d'un mes. És un termini de caducitat estricte que no permet segones oportunitats legals.

Si no s'envia el document, es considera que s'adhereixen a l'acord. En aquest cas, estarien legalment obligats al pagament encara que no hi hagin assistit.

Ús posterior

Qui s'aculli a aquesta exempció no podrà gaudir de la nova millora. És la conseqüència lògica de no haver contribuït a la finançament de l'obra.

Tanmateix, l'article 553-30.2 permet que el veí canviï d'opinió. Pot decidir participar en el servei mesos o fins i tot anys després de la instal·lació.

Actualització per IPC

Podrà gaudir de la instal·lació si abona la seva part de les despeses originals. Aquestes despeses han d'estar actualitzades segons l'IPC (índex de preus de consum).

També haurà de contribuir a les despeses de manteniment generades des de l'inici. Així es garanteix que no hi hagi un enriquiment injust del veí que no va pagar.

Deutes i embargaments

L'impagament comporta la pèrdua del dret de vot segons l'Art. 553-24. El veí morós pot assistir i parlar, però el seu vot no serà computat.

A més, el pis respon dels deutes dels darrers quatre anys. És el que es coneix com a afecció real de l'immoble davant la comunitat.

Interessos de demora

Aquests crèdits devengen interessos des del moment en què el pagament va vèncer. Així ho marca l'article 553-4.4 de la normativa per evitar retards injustificats.

La comunitat pot acudir al procés monitori per reclamar els diners. És una via ràpida que permet embargar béns si el deute és líquid i exigible.

Terminis d'impugnació

Qualsevol propietari que hagi votat en contra pot impugnar l'acord al jutjat. També ho pot fer l'absent que s'hi va oposar en el mes de termini.

L'acció caduca en un any si l'acord vulnera la llei o els estatuts. És el termini més llarg previst per a les irregularitats més greus a la junta.

Perjudicis econòmics

El termini es redueix a tres mesos si l'acord és contrari als interessos. També si és greument perjudicial per a un propietari de forma individual.

És requisit indispensable estar al corrent de pagament per poder impugnar. Només així es garanteix que la via judicial no s'utilitzi per dilatar el cobrament de derrames.