El mercat laboral ha recuperat el pols de manera significativa després del tradicional sotrac registrat durant el passat mes de gener. Al conjunt del país, s'han creat un total de 97.004 llocs de treball en només trenta dies.
Aquesta xifra eleva el total de cotitzants a Espanya fins als 21.670.636, fet que suposa el tercer millor registre per a un mes de febrer des de l'any 2007. El dinamisme ha estat la tònica general a gairebé tot el territori nacional.
Lideratge absolut en l'ocupació
Dins d'aquest escenari de creixement, Catalunya ha destacat liderant la creació d'ocupació a tot el país amb 23.564 nous afiliats. Supera així altres regions amb gran pes econòmic com Madrid o la Comunitat Valenciana.
Treballadora en atenció al client
Aquest increment de l'ocupació s'ha recolzat especialment en l'impuls de sectors com l'educació, l'hostaleria i la construcció. Aquestes activitats han estat els motors principals de les noves altes a la Seguretat Social.
Concretament, el sector educatiu ha sumat 30.142 nous treballadors l'últim mes a nivell estatal. Per la seva banda, l'hostaleria ha generat 22.932 llocs de treball, seguida de la construcció amb 17.478 altes més.
El contrast de les llistes de l'atur
Tanmateix, aquest avenç en l'afiliació conviu amb un augment de l'atur a onze autonomies durant el segon mes de l'any. Al territori català, les llistes de l'atur s'han engruixit amb 2.039 persones addicionals.
Oficina d'Ocupació
Juntament amb Catalunya, la Comunitat de Madrid i Castella-la Manxa han estat les regions on més ha pujat l'atur al febrer. Malgrat aquest repunt local, el volum total d'aturats a Espanya se situa en 2.442.646 persones.
Es tracta de la xifra d'atur més baixa registrada en aquest període des de l'any 2008. Per contra, comunitats com Castella-la Manxa i Extremadura han estat les úniques que han perdut cotitzants aquest mes.
Hores extres no pagades
Més enllà de les xifres d'afiliació, el mercat laboral espanyol afronta reptes estructurals profunds pel que fa a les condicions de treball. Un dels punts més crítics és el volum d'hores extres no remunerades.
Una noia treballant de fruitera
Segons les dades registrades el 2025, un total de 441.000 treballadors a Espanya van fer hores extraordinàries sense rebre cap compensació econòmica. Aquest fenomen suposa una pèrdua d'ingressos directa per a milers de famílies.
En total, aquests empleats "van regalar" a les seves empreses prop de 2,5 milions d'hores setmanals. Aquesta situació reflecteix una precarietat que persisteix malgrat la bona marxa de les xifres generals de contractació.
Radiografia femenina abans del 8M
A les portes del 8 de març, el paper de les dones al mercat laboral assoleix nivells històrics amb 10.257.248 afiliades. Elles ja representen el 47,33% del total dels treballadors en actiu al país.
La qualitat de l'ocupació femenina també mostra signes de millora, amb un augment de les seves bases de cotització del 25,9% des del 2019. Aquest creixement supera en 3,6 punts el que han experimentat els homes en el mateix període.
No obstant això, les dades revelen que l'augment de l'atur al febrer ha afectat amb més intensitat el col·lectiu femení. Mentre l'atur va baixar en 546 homes, va pujar en 4.130 dones a tot el país.
La persistència de la bretxa salarial
La desigualtat d'ingressos continua sent una assignatura pendent que es cronifica en el sistema laboral espanyol. De mitjana, una dona percep 5.158 euros anuals menys que un company home per fer la mateixa feina.
Aquesta bretxa salarial es manté malgrat l'augment en la formació i la presència de les dones en sectors d'alta qualificació. El Ministeri de Treball continua analitzant aquests indicadors per corregir la desviació històrica.
Tot i així, el sistema ha aconseguit assolir un dels seus punts més alts d'ocupació femenina de la sèrie històrica. La incorporació de la dona al mercat de treball és el principal motor que sosté les xifres de cotització actuals.
Conclusions d'un mes clau
Febrer tanca amb una nota predominantment positiva per a l'economia de Catalunya i de la resta d'Espanya. La resistència de la contractació indefinida i l'impuls dels serveis marquen el camí per a la primavera.
El repte per als pròxims mesos serà transformar aquest volum d'ocupació en condicions laborals més justes. La reducció de la bretxa i el control de les hores extres seran els eixos centrals del debat laboral aquest 2026.