Publicada

La plantilla del FC Barcelona només té un però: el central esquerrà. Hansi Flick i Deco, a l'estiu, van confeccionar una plantilla molt ofensiva, fitxant Anthony Gordon, Karim Adeyemi, Hamza Abdelkarim, Jesse Bisiwu, Gabriel Jesús. Rodri Hernández va ser la cirereta del mercat i Dominik Livakovic una contractació molt secundària. La defensa va ser l'única línia que no es va reforçar. La direcció esportiva va confiar en la versatilitat dels jugadors, però les lesions han deixat clar que falta un especialista.

El físic de Andreas Christensen no és de fiar, Pau Cubarsí és inamovible a la dreta, des d'on dibuixa passades entre línies, Éric García és titular com a lateral i Jules Koundé, lesionat, està lluny del seu millor nivell. Així les coses, Gerard Martín és l'únic efectiu fiable pel perfil esquerre i per sort encara no s'ha lesionat.

Deco juga al límit

Per aquest motiu, Flick s'obre a la contractació d'un defensa. L'estrateg alemany va assegurar en roda de premsa que era una possibilitat i que, juntament amb Deco, sempre miraven de millorar l'equip. Això sí, el director esportiu té molt poc marge de maniobra. El vicepresident Ferran Olivé va explicar a la Cadena SER que el Barça només tenia un marge d'entre tres i quatre milions d'euros.

Jude Bellingham s'enfronta a Gerard Martín en el clàssic Óscar Gil Coy CULEMANÍA

La Lliga va marcar el límit salarial del club blaugrana en 582,7 milions, però preveu, en algun moment de la temporada, excedir-se i arribar als 636 quilos de massa salarial. És a dir, el Barça ja va projectar en els pressupostos estar excedit, tot i augmentant el cost de les plantilles amb les renovacions. Per tant, fitxar a l'hivern serà complicat i gairebé impossible sense una venda.

Sense venda no hi ha fitxatge

Aquesta és la primera solució de Deco. El Barça, que segueix en la norma 1:1, pot fitxar amb els ingressos que ja ha generat. Pot destinar-los tots. Aquests tres i quatre milions que va comentar Olivé no donen per a un fitxatge de primer nivell, però vendre Alejandro Balde, per posar un exemple, per 30 milions augmentaria el marge de Deco fins als 33-34 quilos. Aquest és el motiu pel qual, sense desprendre's d'un futbolista, és una utopia aconseguir la contractació d'un defensa.

Alejandro Balde s'entrena amb el grup abans del Barça-Athletic EFE

La segona via és la de fitxar un pegat. L'escàs espai que té el director esportiu sí que podria servir per aconseguir la cessió d'un jugador fins a final de temporada. Si el fitxatge arribés a mitja campanya, el Barça només hauria d'assumir la meitat del sou, en cas, a més, que el cobreixi íntegrament. Cal recordar que Deco ja va utilitzar aquesta fórmula per apuntalar la defensa fa un any. Joao Cancelo va arribar cedit procedent de l'Al-Hilal i el traspàs va ser tot un èxit. Ara té contracte fins al 2029.

Cessió o... una sortida dolorosa?

L'última solució és una venda sorpresa. Cada estiu es parla de la famosa sortida dolorosa, que de moment no s'ha produït. Aquest diumenge, era el Diario Sport qui assegurava que per Fermín López el Barça tenia ofertes de 100 milions d'euros. No obstant això, el mitjapunta d'El Campillo no està al mercat. Està feliç a la capital catalana i al seu entorn consideren que la xifra és fins i tot baixa.

Fermín López celebra el seu gol a l'Atlètic de Madrid-Barça EFE

Un altre nom vinculat, sobretot, al Bayern de Munic és el de Dani Olmo. El futbolista egarenc deixaria una bona suma de diners a la caixa, tot i que, com Fermín, no vol sentir a parlar d'una possible sortida. El nom de Ronald Araujo podria ser una opció. Cedit al Liverpool fins a final de temporada, l'opció de compra de 55 milions podria rebaixar-se si Deco vol els diners al gener per fitxar un central.

Notícies relacionades