Publicada
Actualitzada

Aquest estiu és molt important per als interessos presents i futurs del FC Barcelona. És clau. El president Joan Laporta sap que no tindrà una ocasió tan bona per reformar l'equip com la que es presenta ara. L'estricte règim econòmic de la Lliga amb el seu Fair Play particular ofereix una finestra d'oportunitats que es tancarà d'aquí a un any degut al retorn del Barça a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. El club blaugrana està ara en la regla 1:1 del Fair Play gràcies als nous ingressos generats aquest curs amb el Spotify Camp Nou --ticketing i seients Vip, principalment-- i l'exitosa venda de samarretes a través de BLM.

Els ingressos cauran d'aquí a un any i serà molt més difícil tenir marge salarial per a grans operacions. Per aquest motiu, aquest era l'estiu idoni per fitxar Julián Álvarez, com bé sap Miguel Ángel Gil Marín, completament tancat en banda des de fa mesos. I, per transformar completament l'equip, no n'hi havia prou només amb llançar una emissió de bons per guanyar liquiditat. També calia recaptar diners amb vendes de jugadors.

Més de 100 milions en traspassos

Deco caurà millor o pitjor, però no se li pot retreure res de la intensa feina realitzada per quadrar els números. Ha generat més de 100 milions d'euros amb traspassos i porta invertits 165 quilos en fitxatges. També ha alliberat uns 55 milions d'euros en fitxes. Una de les claus per generar una allau d'ingressos així són les operacions vinculades a la Masia. La contínua venda de canterans fa lloc salarial a Julián Álvarez, tot i que segueix sent molt improbable el seu fitxatge aquest estiu.

Ferran Torres posa amb la samarreta del PSG PSG

El director esportiu blaugrana ha gestionat activament una desena de sortides vinculades al primer equip del Barça. Sense comptar les de Lewandowski o Rashford, que simplement es van extingir per finalització de contracte i de cessió, Deco ha col·locat pesos pesants del vestidor com Ferran Torres (al PSG a canvi de 50 milions), Ronald Araujo (cedit al Liverpool amb opció de compra de 55 milions i ells assumeixen el seu salari) o Ter Stegen (cedit a l'Ajax, tot i que el Barça assumeix el 90% de la seva fitxa). Més enllà d'aquests tres casos rellevants, la resta d'operacions estan relacionades amb la Masia.

15 canterans generadors d'ingressos

Ansu Fati ha marxat traspassat al Mònaco a canvi d'11 milions d'euros. La mateixa quantitat deixa el jove Tommy Marquès a les arques del club per anar-se'n al Sporting de Braga. Héctor Fort ha acceptat aquesta mateixa tarda el seu traspàs a la Reial Societat i deixarà gairebé 10 milions al Barça. A més s'han anat Jofre Torrents (5,5 milions, a l'Ajax), Iñaki Peña (3 milions, al Panathinaikos) i Andrés Cuenca (500.000 euros, al Como). El pròxim a sortir serà el central esquerrà Álvaro Cortés, que somiava poder ajudar al primer equip però ha entès que aquesta porta estava pràcticament tancada. Deixarà tres milions d'euros més.

Héctor Fort i Marc Casadó passen les proves mèdiques a la Ciutat Esportiva Joan Gamper FCB

Jofre Torrents i Tommy Marquès passen les proves mèdiques a la pretemporada del Barça FCB

Són un total de 44 milions d'euros amb traspassos directes. No obstant això, encara hi ha més operacions col·laterals relacionades amb jugadors formats a la pedrera blaugrana que incrementen aquesta xifra. Parlem de Jan Virgili, traspàs del Mallorca al Bruges, que reportarà uns 4,5 milions més al club blaugrana. A més dels futbolistes venuts a alt preu que deixen diners al Barça per drets de formació: Nico González (1,9 milions), Marc Cucurella (1,35 milions) i Álex Grimaldo (500.000 euros). En aquests casos estaríem parlant d'uns 8,3 milions d'euros més.

55 milions en venda de canterans

Finalment, cal comptabilitzar el cas dels porters. Astralaga va marxar per finalització de contracte, mentre que Yaakobishvili i Kochen se'n van, aparentment, cedits però amb opcions de compra força probables. El primer deixarà 2,5 milions fixos --podria arribar a 3-- al club, ja que l'opció de compra és obligatòria, mentre que la venda del segon s'hauria valorat en 1,5 milions, però no està tan clara. Des del Barça asseguren que tant Jofre com Yaakobishvili estan tancats, però no queden clars els terminis del pagament. Com que són opcions de compra obligatòries, es poden comptabilitzar ja a ulls del Fair Play.

Cucurella, en el seu debut amb el Real Madrid

Si sumem tots els conceptes, ens trobem amb una recaptació total per venda de canterans que bat tots els rècords de la història del Barça: 55 milions d'euros. És el doble del pressupost anual de tota la Masia. Aquesta xifra, sumada als 50 quilos que ha generat el traspàs de Ferran al PSG, ja implica una facturació superior als 100 milions d'euros, a falta de la confirmació oficial d'Héctor Fort i Álvaro Cortés. Un altre que enfila la recta de sortida és Toni Fernández. La promesa de 18 anys recalarà al Venezia a canvi de quatre milions d'euros més un 50% d'una futura venda. Per tant, els ingressos per traspassos de jugadors formats a la Masia ascendiran pròximament fins als 59 milions.

Pendents de Marc Casadó

Però encara en queda un més per confirmar. Parlem de Marc Casadó, que té ofertes per anar al futbol de l'Aràbia Saudita i que al Barça taxen en, com a mínim, 20 milions d'euros. No es descarta que, fins i tot, pugui ser una mica més veient les bones actuacions que va deixar tant al Barça com en el seu breu pas per la selecció espanyola.

Marc Casadó, a la rua de campions del Barça 2025-26 REDES

Aquestes últimes operacions vinculades a canterans --parlem ara d'Álvaro Cortés, Yakobishvili, Cuenca i les relatives a drets de formació-- incrementen encara més l'espai salarial que té ara mateix el Barça per a inscripcions. Fa dos dies, vam publicar a Culemanía que el total generat ascendia a 43 milions. Si li afegim els 3 de Cortés, 2,5 de Yako, 1,9 de Nico, 1,3 de Cucurella i mig milió tant de Grimaldo com de la venda de Cuenca, tenim gairebé 10 milions d'euros addicionals de Fair Play: 53 milions d'euros.

53 milions de Fair Play per a Julián

Aquests 53 milions d'euros podrien encaixar amb el cost anual de Julián Álvarez, en funció de la quantitat final del traspàs (120-150 milions) i del seu elevat salari. El problema, com hem anat explicant fa setmanes, és que l'Atlètic no el vol vendre a cap preu. Gil Marín no vol que acabi al Barça. A menys que el jugador forci la seva sortida al·legant algun tipus de malestar en el seu lloc de treball --el mateix Gil Marín va reconèixer que "el jugador està malament"-- i el cas acabi als tribunals, tot indica que el Barça es quedarà amb aquest espai salarial sense poder-lo utilitzar més que per al probable fitxatge d'un central d'última hora.

Julián Álvarez, a la banqueta del Metropolitano en el seu retorn amb l'Atlètic de Madrid EFE

Potser arriba algun altre davanter, tot i que el club podria explorar una via de cessió, similar a la de Rashford, o una oportunitat de mercat com la que va ser, en el seu moment, Aubameyang. I si el cas Julián va a judici, el Barça tindrà opcions d'acabar pagant una indemnització inferior al que demana l'Atlètic.

Notícies relacionades