Deco fa números per inscriure Julián Álvarez a l'estiu de 2026 o gener de 2027: els comptes del Fair Play del Barça

Ho hem anat explicant a Culemanía durant tot l'estiu i el president Joan Laporta ha sortit a deixar-ho clar: Julián Álvarez és l'únic escollit per a la posició de nou del Barça. Si no és possible el seu fitxatge, el FC Barcelona no fitxarà cap altre. Tot i haver perdut dos davanters en un sol estiu, Robert Lewandowski i Ferran Torres, l'entitat blaugrana no està per la labor de gastar els diners de Julián en algú que no sigui ell.

Des d'aquest mitjà ja vam informar el passat 28 de juliol sota el titular "Julián Álvarez o res" que l'entitat blaugrana no contemplava fitxar cap nou que no fos La Aranya. Tanmateix, hi havia un matís important: en aquell moment, Ferran Torres encara era jugador del Barça. L'escenari feia pensar que, si sortia Ferran, el Barça sí o sí fitxaria un nou. La realitat és que no. Els diners de Ferran van servir per inscriure Rodri, però el recanvi de Ferran ja estava fitxat: són Anthony Gordon i Adeyemi, a més de Hamza. Per tant, el que segueix faltant és el recanvi de Lewandowski. I tots (Laporta, Deco, Flick) ho tenen clar: Julián Álvarez o ningú. Si no arriba a l'estiu, el club mantindrà la calma i ho intentarà de nou al gener de 2027.

El passat dicta sentència

El Barça no malgastarà els diners perquè hi ha exemples en el passat que ho desaconsellen. Joan Gaspart va gastar els diners de Figo en Overmars i Petit, però això no era exactament el que necessitava el Barça i no va sortir bé. Posteriorment, Bartomeu va reinvertir els diners obtinguts per Neymar en Dembélé, primer, i Coutinho, després. Com que no va funcionar cap dels dos, es va acabar fitxant un tercer crack, Antoine Griezmann, però tampoc va encaixar en l'ecosistema del Barça, on Messi manava.

Deco s'ha desfet de Lewandowski i ha generat un ingrés de 50 milions per Ferran, però té clar que no perdrà el cap per un davanter. Per cap que no sigui Julián. El president Laporta així ho ha dictaminat, després de negociar una emissió de bons que ha permès tenir 105 milions de liquiditat per a aquest estiu i que, a partir de novembre, comportarà 105 milions més. El Barça té els diners per fitxar Julián, però no pensa malgastar-los en un altre jugador.

Càsting de davanters i Fair Play

Només Harry Kane hauria estat digne de fer un esforç així, un futbolista amb molt de gol i gran talent per a l'associació. Òbviament, Erling Haaland hauria estat una altra alternativa del gust del club, però mai ha estat sobre la taula pel realment costós de l'operació. Joao Pedro era l'altra via, però el Chelsea el va declarar intransferible i Deco va penjar el telèfon. Les altres opcions que han anat sonant --Mikautadze, Kroupi, Lautaro Martínez, Luis Suárez, Gyokeres, Osimhen, Vlahovic, Tresoldi-- no convencen de veritat. Són bons jugadors però no arriben a la condició de davanter top que pretén el Barça.

Laporta va assolir la regla 1:1 del Fair Play al juliol, després de confirmació off the record tant de la Lliga com del mateix Barça que va ser avançada abans que ningú per Culemanía. Vam dir en el seu moment que la sortida de Lewandowski era clau, perquè es reduïa la despesa en 38,5 milions. La massa salarial, que estava xifrada en uns 535 milions, es reduïa a poc menys de 500 quilos amb un sol moviment. Mentre que el límit salarial de plantilla esportiva de la Lliga, xifrat al març en 432 milions, s'incrementava gràcies a la pujada consolidada d'ingressos pel Spotify Camp Nou (ticketing + llotges Vip), la venda de samarretes a través de BLM i nous patrocinis.

Massa salarial estable amb la regla 1:1

Aquesta reducció dràstica de la despesa sumada a una previsió d'increment d'ingressos encara més optimista a la temporada 2026-27 va servir per assolir el clímax de la regla 1:1. El Barça es va consolidar en el nivell de massa salarial permès per la Lliga, al voltant dels 500 milions d'euros (la xifra oficial no és pública). És a dir, gairebé 70 milions més que al gener de 2026. Però no s'hi aturaria aquí.

A partir d'aquí, tots els ingressos nous / no previstos del club serveixen per incrementar aquesta massa salarial permesa de 500 milions. Els ingressos addicionals per traspassos --descomptant els que ja es donen per sentats, que són una mitjana de les últimes tres temporades, al voltant dels 40 milions-- se sumen a aquests 500 quilos. També altres ingressos per patrocinis o similars. Després entren en joc els salaris alliberats i el cost dels nous fitxatges, que resulta de sumar la fitxa anual del futbolista i l'amortització del traspàs (el cost del fitxatge entre els anys de contracte).

Els comptes de Deco: 85 + 53 milions generats

Deco ha venut aquest estiu per import aproximat de 85 milions d'euros a falta de confirmar-se el traspàs d'Héctor Fort a la Real Sociedad per una mica menys de 10 milions d'euros: Ferran Torres (50), Ansu Fati (11), Tommy Marqués (11), Jofre (5,5), Iñaki Peña (3) i el que deixa Jan Virgili (4,5) després de ser traspassat del Mallorca al Bruges. Amb Fort, ja serien 95 milions. Tot i així, cal comptabilitzar 10 milions menys per l'amortització de Ferran. Ens quedem amb 85 milions nets d'ingressos per traspassos, donant per bo el de Fort.

A més, Deco ha generat un estalvi en salaris d'uns 53 milions més: Ferran al PSG (allibera 12 milions), Araujo al Liverpool (14), Ansu al Mònaco (12), Christensen (la seva renovació genera 7 milions d'estalvi), Fort a la Real Sociedad (3), Iñaki Peña al Panathinaikos (3), Ter Stegen a l'Ajax (2), que només assumeix el 10% de la seva elevada fitxa.

165 milions en fitxatges i 100 milions de cost anual

Amb aquests números, la Lliga aplica un increment de la massa salarial fins als 585 milions. Però aquí, a més, hi afegirem altres ingressos addicionals com, per exemple, els 4,5 milions que abonarà Egyptair al Barça com a aerolínia oficial del club. Ens quedem en 590 milions. No afegim més patrocinis perquè els altres ja estaven contemplats en el càlcul inicial per arribar a l'1:1. Aquesta diferència de 90 milions (de 500 a 590) és l'increment de massa salarial que el Barça pot disposar lliurement per inscriure jugadors.

Deco ha utilitzat una mica més, per tant, s'ha excedit. A dia d'avui, la inversió del club en fitxatges és de 165 milions. Tanmateix, el valor a tenir en compte no és la despesa total, sinó la suma del salari anual i l'amortització. D'aquí surten un total de 100 milions d'euros en costos anuals que es desglossen així: Anthony Gordon (26 milions de cost entre fitxa i amortització), Adeyemi (16,5), Bisiwu (3,5), Hamza (2), Cancelo (10), Livakovic (2) i Rodri, que és el valor més alt fins ara (40).

Queden 43 milions per a Julián

L'excés entre el que s'ha generat i el que s'ha gastat és de 10 milions. Teníem 90 de massa salarial addicional i la despesa total ascendeix a 100 milions. Cal compensar aquests 10 milions, però encara no hem comptabilitzat tots els estalvis per salaris alliberats, que eren 53. Per tant, queden 43 milions d'euros disponibles per a més inscripcions.

Deco té encara uns 43 milions per inscriure Julián Álvarez. Però s'estima que l'operació, que pot rondar un traspàs de 150 milions, acabi suposant un cost anual al club de 50 a 55 milions d'euros. Per tant, el Barça encara necessita tancar, almenys, una operació més. A més de confirmar el traspàs d'Héctor Fort --que ja hem comptabilitzat en aquests càlculs-- faltaria la venda de Marc Casadó. I segons l'import del seu traspàs, el club tindria per inscriure Julián i, fins i tot, per fitxar un central econòmic.