D'una renovació pausada al fitxatge d'Anthony Gordon: els motius de l'adéu de Ferran Torres al Barça

Ferran Torres ja és jugador del París Saint-Germain. El Tauró deixa gairebé 50 milions d'euros a les arques del FC Barcelona, club amb el qual ha disputat 207 partits i ha marcat 65 gols. Al davanter de Foios encara li quedava un any de contracte, però va decidir marxar a la capital francesa. En el seu tour pels Estats Units el davanter de 26 anys va assegurar que el Barça havia de "demostrar" que el volia. "Pot venir a negociar, i tot es parlarà", va apuntar. Però ha estat el PSG qui li ha mostrat més estima.

I és que l'adéu s'explica des de principis de la temporada passada. La institució que presideix Joan Laporta ja sabia que el conveni de Ferran acabaria el 30 de juny de 2027, però la seva renovació estava en stand-by, tal com va avançar Culemanía. A l'entorn del futbolista sabien que la intenció del Barça era actuar en funció del que passés a la davantera.

1. Sense proposta de renovació

Ferran va fitxar el 2022. A l'hivern, però el 2022. Aquell mateix any, als pocs mesos, van aterrar Jules Koundé, Raphinha, Andreas Christensen i Robert Lewandowski. El club català va renovar a tots --a Christensen fa un mes--, menys a Lewy, amb qui ja es preveia no comptar. Torres, però, seguia esperant el seu torn, encantat amb la seva transformació a 9 i feliç a Barcelona.

La temporada va anar avançant i Ferran es va convertir en el davanter titular del Barça. El físic de Lewandowski no era el d'un any enrere i el Tauró va complir marcant més de 20 gols, tot i que va tenir una sequera de més de dos mesos. Malgrat això, l'oferta de renovació no va arribar. Hansi Flick va posar com a prioritat pel mercat de fitxatges un killer. Torres no era l'escollit.

2. L'elecció de Julián

Això no va ser cap secret. El nom de Julián Álvarez va començar a sonar de ben aviat i, fins i tot, es va començar a parlar que el Barça volia incloure el jugador valencià en un intercanvi amb l'Atlètic de Madrid. La relació, per tant, es va anar desgastant. I la temporada de l'Araña no va ser tan destacable com la de Ferran. Tot i això, es va marcar l'atacant argentí com l'objectiu número u al mercat.

Evidentment, i amb una taxació de 150 milions d'euros, Álvarez havia d'arribar per ser titular. Torres va sentir, per tant, que li estaven posant una barrera a l'hora de competir en igualtat de condicions. Al París Saint-Germain, amb Luis Enrique, un dels seus grans valedors, sap que podrà assolir la titularitat si s'ho guanya a pols, amb el seu rendiment esportiu.

3. El nouvingut Gordon

Numèricament, Ferran va ser millor que Julián la temporada passada. A la direcció esportiva del Barça pensen que les estadístiques del davanter de Calchín milloraran amb un context propici. I també pensen que Anthony Gordon pot jugar perfectament com a 9. Així doncs, al maig sent l'autor del gol de la final del Mundial que li estan portant més competència.

Com ha anat explicant Culemanía, Deco creu que l'ex del Newcastle començarà i acabarà molts partits jugant per dins. A l'Everton ja va exercir de punta. També a les inferiors dels Three Lions. Al principi, Gordon semblava el substitut ideal de Raphinha, però al final també ho acabarà sent de Ferran.

L'atac del PSG

El Barça insistia que volia renovar Ferran, però també va anticipar la seva sortida. El club blaugrana estava disposat a pagar els 8 milions que suposava la seva signatura al Manchester City. Al final no caldrà. El Tauró volia sentir-se més estimat i a París, amb Ousmane Dembelé, Kvicha Kvaratshkelia, Desiré Doué i Mika Godts, preveu més minuts i protagonisme.