El madridisme sociològic ha esclatat. Ha hagut d'aguantar tant i tant en els últims anys, esperant un fracàs d'Espanya, que s'ha aferrat a una nimietat per carregar contra Luis de la Fuente, la Federació, els metges no importa quins i el sursuncorda.
Tot perquè Lamine Yamal s'ha quedat a Barcelona per curar-se d'unes molèsties en un genoll i, recollint el seu sentir i el del seu club, eximit de ser supervisat pels metges de la Federació. Des de tracte de favor i menyspreu als seus companys de selecció s'ha qualificat des de la caverna tan encertada com assenyada mesura del seleccionador, que és qui ha de vetllar per damunt de tot per la salut dels jugadors. Estalviar un desplaçament innecessari a Madrid a Lamine es va considerar el més convenient.
Cal recordar aquí l'episodi de fa un any quan els metges federatius, sense consultar els del Barça, van injectar a Lamine Yamal un fàrmac per pal·liar uns dolors musculars abans d'un partit contra Turquia i que, després de causar baixa en diversos partits de la Lliga, van desembocar en la pubàlgia que va arrossegar tota la temporada fins a perdre's el primer partit del Mundial.
Cap cavernícola va protestar per aquella possible mala praxi. Al contrari, la van celebrar perquè saben que la selecció (i el Barça) és més dèbil sense Lamine. Després, van haver de suportar el zero jugadors del Reial Madrid dels nadapletes a la selecció que va guanyar el Mundial. De res els van servir les campanyes pro Ramos i pro Carvajal. Van ser moments en què se sentia per les antenes que algun anava amb Portugal per Cristiano; més tard, amb Croàcia, per Modric; i fins i tot amb França, per Mbappé. Els patrioters de fireta van culminar la seva gesta votant un francès per davant de Lamine per a la Pilota d'Or.
I és que la caverna fa anys que empassa bilis, concretament 18. Just des de quan Luis Aragonés va decidir prescindir de Raúl per a l'Eurocopa 2008, que va acabar guanyant després de trencar amb la anacrònica fúria i optar pel futbol. Després, el seu successor, Vicente del Bosque, va continuar confiant en el bloc i l'estil del Barça per guanyar el Mundial i l'Eurocopa següents. Aquest estil s'ha imposat amb èxit al desfasat de la pegada.
Ara, Luis de la Fuente, un home recte i responsable com pocs, continua guanyant títols per desgràcia d'aquest madridisme sociològic que no pot imposar-li els seus postulats ni els seus capricis. Els ha sortit rana, perquè no s'han complert les expectatives del fracàs i s'aferren a una ximpleria per sembrar discòrdia. Els dol més, fins i tot, perquè el seleccionador els ha qualificat com el que són: mentiders. El seu consol seria que Lamine tingués un problema seriós al genoll, com va passar fa un any amb aquella pubàlgia. Trist, molt trist, el seu destí.
No recordo qui em va dir un dia que son pitjors els separadors patrioters que els separatistes. Doncs això.
