Passa’t al mode estalvi
fotos camp nou
Parlem del Barça

Pot Barcelona organitzar la final del Mundial?

Publicada
Actualitzada

Barcelona és una ciutat meravellosa. I el que està fora de tot dubte és la capacitat de la ciutat per organitzar grans competicions esportives.

El 1982 Barcelona va acollir la inauguració del Mundial de Futbol de manera brillant. El 1992 es va posar maca per celebrar els Jocs Olímpics. Aquella va ser la palanca que necessitava la nostra ciutat per obrir-se a Europa i al món. Va organitzar les millors olimpíades fins al moment i es va encimbellar com a gran motor del sud d'Europa.

A més dels JJOO, Barcelona ha acollit mundials d'atletisme i natació, la sortida de la Volta Ciclista a Espanya i del Tour de França o la Copa Amèrica de Vela. Montmeló és seu permanent (i solvent) dels diferents mundials de velocitat que existeixen. També ha passat per Barcelona la Copa Davis, la Final 4 de l'Eurolliga de bàsquet i la Final de la Champions League.

Tots aquests esdeveniments s'han superat amb nota, demostrant el bon criteri dels catalans, eficients com pocs en la gestió. Un èxit que brilla encara més si es compara amb els desastres organitzatius que han perpetrat altres grans urbs del vell continent, com Londres o París, en les darreres Finals de Champions League o Eurocopa que han acollit.

Deixant de banda l'esport, Barcelona organitza un dels espectacles de Cap d'Any més bonics i moderns d'Europa a les Fonts Màgiques de Montjuïc. I una de les joies audiovisuals més importants dels darrers temps va ser l'espectacle de llums i drons en la commemoració del centenari de la mort de Gaudí. Això sí que va ser una obra d'art visual a gran escala, davant els ulls del papa Lleó XIV, l'emissari de Déu a la Terra.

Per què recordo tot això?

Perquè la setmana passada Rafael Louzán, president de la Federació Espanyola de Futbol, va visitar Barcelona per mostrar el trofeu de Campió del Món i deixar oberta la possibilitat que Barcelona sigui la seu de la Final del Mundial 2030. Sense cap mena de dubte, Barcelona és la millor ciutat per acollir el partit més important del futbol mundial.

L'estadi tindrà una capacitat per a 105.000 espectadors. Si li calculem un preu mitjà de 1.000 € per entrada, això li generaria a la FIFA 25 milions d'euros més de benefici que el Santiago Bernabéu. Econòmicament, és la ciutat espanyola més rendible.

És la ciutat amb més puntuació en el dossier tècnic, superant Madrid i Casablanca. Amb el seu caràcter mediterrani, el clima i la seva oferta turística, Barcelona s'erigeix com a destinació predilecta per a qualsevol que vulgui destinar les seves vacances a veure el Mundial: futbol, bon temps, platja i una de les millors gastronomies del món.

L'èxit organitzatiu està garantit. L'experiència així ho avala. Per a l'aficionat que pugui pagar-ho, el pla és irrefusable: platja, fuet, pa amb tomàquet i una final del Campionat del Món. I els beneficis econòmics convencen la FIFA, que és qui prendrà la decisió definitiva. Què impedeix, doncs, que la final sigui a Barcelona? La resposta és simple: els de sempre.

Són els mateixos que van impedir que el Barça homenatgés els seus campions del Món, privant-lo d'una foto històrica: vuit campions del món amb la samarreta blaugrana. La minoria de sempre, aquell grup polític que lidera l'ANC i altres entitats sobiranistes, que aprofiten el futbol per boicotejar tot el que fa olor a Espanya.

El dret a la lliure expressió ha de prevaldre per damunt de tot. La llibertat és un dels drets fonamentals més importants que tenim. I sota aquest pretext de llibertat, una turba minoritària però ben organitzada es dedicaria, com ha fet sempre que ha pogut, a dinamitar l'ambient en un aparador planetari. Jo, si fos la Federació, no proposaria Barcelona. I, per descomptat, si fos la FIFA, no m'arriscaria a un conflicte polític que enterboleixi el meu producte estrella. La petitesa d'alguns ens privarà de ser, una vegada més, l'epicentre del món. Barcelona és meravellosa. El dia que ens deixin brillar tranquils, serà la hòstia.

Nota: He mantingut expressions i girs propis de l'estil original, fins i tot quan són col·loquials. No he entrat a revisar ni modificar el contingut factual o les afirmacions de l'article.