El Barcelona pateix, però guanya. Aquest és el resultat que compta després d'una victòria al Metropolitano per 1-2 davant l'Atlètic de Madrid. Tot i així, es va confirmar un aspecte que no es pot passar per alt si es volen guanyar títols grans. I, per títols grans, em refereixo a la Champions.
M'explico. D'entrada, Hansi Flick va plantejar davant dels del Cholo Simeone un onze carregat de jugadors de la Masia, excepte el porter Joan García, Cancelo, Gordon i Raphinha. I en aquesta selecció també podríem afegir el gran Fermín López, que no deixa de ser una gran incorporació quan encara estava en etapa de formació, però que en cap cas es va criar dins de la Masia.
Amb aquest partit amb sis (set si afegim Fermín) jugadors formats a la Masia, la primera part va ser un desastre. La sort va estar de cara pels blaugrana, amb un Julián Álvarez que va perdonar tres gols claríssims i va constatar que tot era màrqueting. Ha resultat ser una autèntica patata. Però tornem al nostre. Què va fer immediatament el tècnic alemany a la tornada del descans? Canviar Fariñas pel neerlandès Frenkie de Jong. Primera evidència que les coses no funcionaven i necessitava un reforç més experimentat. Però aquí no acaba la cosa.
Minut 60. L'erràtic Joao Cancelo és substituït per Andreas Christensen. Falta una bona defensa i els serveis que prefereix Flick són els d'un estranger amb lesions pràcticament cròniques. Minut 74. Doble canvi on Fermín i Bernal es retiren i entren Gavi i Éric García. Gestió de minuts, partit amb una altra cara molt diferent. I minut 86. Quan els serveis d'una incorporació tornen a ser necessaris. Es reforça l'atac amb Adeyemi, que substitueix Gordon.
Tots els canvis, excepte el de Gavi si es vol, són de jugadors de fora. Aquesta Masia no és la d'anys anteriors i no s'ha de lamentar ni criticar. Senzillament constatar-ho. Tenir Xavi, Busquets, Messi, Piqué, Alba, Puyol… per posar alguns exemples. És com veure una estrella fugaç: no passa cada dia. Aquesta Masia, la del 2026, té nivell i és bona, però per aspirar a grans títols es queda curta. Falten experiència, coratge, una mica més de físic i qualitat tàctica a l'alçada del PSG de Luis Enrique que, tot i tenir les seves tres grans estrelles lesionades, guanya amb contundència per l'enorme qualitat dels seus jugadors.
El mercat d'hivern és a tocar i seria de bojos enganyar-se. El Barcelona es reforçarà amb un central, posició que ja recordava que era essencial, tot i que els titulars sobre Julián Álvarez emborratxaven la realitat. Pau Cubarsí és una estrella i ja no comet faltes tontes dins l'àrea. Però està completament sol, fins i tot realitzant tasques més pròpies d'un porter quan convé. I la solitud, en el futbol, no és bona. Les victòries sempre es guanyen amb equips, grans equips.
