De tots els jugadors de la plantilla actual, el més mimat, si exceptuem Lamine Yamal, és Frenkie de Jong. Per mimat em refereixo a deixar-li passar totes les faltes de disciplina que ha comès des que va arribar. Convertit ara en un dels veterans, Frenkie ha tingut el do de torejar totes les directives, l'actual i l'anterior, caure més o menys en gràcia a certs jugadors transcendents i, especialment, ser un consentit pels entrenadors que han anat passant.
Sempre ha viscut de rendes. En el sentit que ha ocupat una posició molt estratègica per al joc del Barcelona i dominant si mirem l'essència del futbol. A més, el seu passat a l'Ajax el sap amortitzar i valorar com ningú. Per tot això, s'ha passat per alt que desafiés els metges del club, que no fes cas a les pautes de recuperació quan ha estat lesionat, que obrís una autèntica batalla de pòquer per cobrar més i que no es presentés a convocatòries i entrenaments amb excuses que no s'aguantaven per enlloc.
L'última que va protagonitzar li va costar una bona bronca de Hansi Flick, que el va deixar a la nevera portàtil que es porten als entrenaments, amb un peu sagnant com si Frenkie s'hagués tunejat el genoll a l'estil Halloween. Però, a diferència de Alejandro Balde, la repulsa per aquest jugador no és tan gran i en cap cas el veuen perdut.
La màgia de Flick, precisament, és aquesta. Treure el potencial de certs jugadors i treure'ls de les cendres directament. Contràriament als errors tàctics que va cometre davant el Reial Madrid, l'entrenador alemany sí que va saber fer el pertinent davant l'Alabès i va gestionar les baixes en defensa posant un Frenkie de central que va sorprendre tothom. Tant va ser així que va marxar, va entrar Gerard Martín i va arribar el maleït gol que tots els equips fluixos li fan al Barça per no perdre la tradició.
És aquí on rau la màgia de la plantilla actual. Un entrenador que té ull per reconvertir posicions històricament molt marcades i uns jugadors molt líquids que avui juguen en un lloc i demà en un altre. Per això, l'actual Barça no troba a faltar Julián Álvarez ni cap nou pur i dur. Tot i això, no hem d'oblidar que les exigències a Europa segueixen aquí i que en una Lliga totalment empobrida, l'Atlètic els pot donar un correctiu en pocs dies.
