Alejandro Balde, si quedava algun dubte, va descobrir divendres que no té cap futur al Barça de Hansi Flick. Acabada la roda de premsa del tècnic alemany prèvia al partit contra l'Alabès va començar a circular que Brian Fariñas, canterà que no havia jugat ni un minut des de l'inici de curs, seria el lateral dret titular i Cancelo l'esquerre. O sigui, que ni la lesió d'Espart, sumada a les d'Èric i Kounde, li donaria una oportunitat. I així va ser. Una altra vegada a la banqueta. L'enèsima (i definitiva?) senyal de la seva condemna.
Va jugar una estona, l'última mitja hora, ves a saber si perquè no s'enfonsi en un moment en què amb tantes lesions no sobra ningú o, també es va sentir al Camp Nou, perquè l'entrenador es planteja poder, potser, donar-li la seva primera titularitat des del maig dimarts davant l'Aston Villa en el que seria un examen final... Per més que de portes endins existeix el convenciment que Balde està a la rampa de sortida de cara al mercat d'hivern.
El seu malson particular va començar a l'agost, quan Flick va trencar aquell principi seu tan sòlid de no referir-se individualment a cap dels seus jugadors per assenyalar-lo de manera indissimulada. Primer deixant en dubte la seva permanència ("hem d'esperar al tancament del mercat") i després, minuts abans de l'estrena a Elx (partit per al qual no el va convocar), disparant-li directament: "Li he dit que penso que no està aquí al 100%, que s'aclareixi les idees i ja en parlarem".
Des de llavors Balde calla, estreny les dents, es refugia en el seu cercle més proper i encara que no entén ni comprèn, segueix sense donar cap motiu per quedar en fals. Mirant al seu voltant, en els dos anys anteriors, ha après que al vestidor no són tots iguals i que hi ha, hi ha hagut, jugadors als quals Flick, sense més, s'ha tret de sobre. Passa que com que els resultats manen i, acompanyant-los, la imatge futbolística global del Barça convida molt més a l'elogi que a la crítica... Doncs poc hi ha a dir.
Sense més
El campió, com es suposava i s'esperava, va ventilar sense més problemes l'Alabès, golejat i ja sentenciat amb quatre gols a la primera part, quedant molt molt ocult el doble error defensiu de Cancelo per la seva banda esquerra, que va deixar descoberta repetidament. El portuguès 'aporta molt en atac' es diu i es repeteix per treure importància.
Amb tot això ara el assenyalat és Balde com abans ho va ser Casadó. I abans Iñaki Peña o Pablo Torre. I abans Ansu Fati. Tan cert és que Hansi Flick millora tots els seus futbolistes (o gairebé tots) com que executa sense miraments els que li sobren. Sense més dissimulació.
Si en la primera temporada de l'alemany com a entrenador el protagonisme del defensa català va ser excel·lent, jugant fins a 47 partits, el seu rendiment va decaure el curs passat... I la seva figura va passar del camp a les especulacions durant l'estiu. Flick, lluny de defensar-lo, no va dubtar a catapultar-lo a l'escenari. I des que va començar la campanya ja s'ha vist quina és la seva realitat.
Una realitat tan inesperada com trista per a un Balde que no fa tant va ser capaç de guanyar-li el lloc a Jordi Alba. D'allò, però, sembla haver passat una eternitat i aquell noi està avui massa lluny de tot. Cada cop més lluny del Barça.
I arribat el moment algú hauria d'explicar la raó de tot perquè si amb alguns jugadors va existir tant la confiança del club com el suport de l'entrenador, amb altres, ell en darrer terme, la condemna ha estat indissimulada.
