Al director esportiu li han plogut aquest estiu mil i un elogis per la seva gestió en els fitxatges, amb l'arribada de Rodri com a millor exemple, arrabassant-lo a última hora al Reial Madrid. D'altres com Anthony Gordon o Karim Adeyemi també han estat molt aplaudits, un per la seva celeritat i l'altre per ser una oportunitat de mercat, mentre que l'últim en arribar, Gabriel Jesús, també va aterrar pràcticament per la porta del darrere i amb un rendiment gairebé immediat. En definitiva, unes incorporacions aplaudides des de tots els sectors del barcelonisme, com es va poder constatar a la darrera Assemblea de Compromissaris, on al director esportiu li va faltar poc per sortir sota pal·li i entre víctors dels presents.
Tanmateix, la realitat ha posat Deco al seu lloc. I és que si bé va completar amb èxit molts deures, no li va arribar per a tots. Ja sigui per manca de temps, per manca de diners o simplement per deixadesa, la veritat és que el FC Barcelona no va fitxar cap central esquerrà, que era una de les prioritats de Hansi Flick, i més encara des de les cessions de Ronaldo Araújo i Andrés Cuenca, al Liverpool i Sporting de Gijón, respectivament.
Flick exigia un central esquerre experimentat, sobretot pensant en la fragilitat d'Andreas Christensen i la joventut de Gerard Martín, amb molts noms sobre la taula, però amb una figura destacada, el central de l'Inter, Alessandro Bastoni. Tanmateix, les elevades pretensions del jugador i del club italià van frustrar la seva arribada. A partir d'aquí altres noms van desfilar per la passarel·la: Lisandro Martínez, Ruud Nijstad, Castello Lukeba... però cap va acabar de convèncer als responsables de la direcció esportiva.
Així doncs, Deco va donar per tancat el mercat d'estiu sense incorporar cap defensa, tot i la insistència de Flick fins a l'últim minut. Tres mesos després, s'ha pogut constatar la gravetat o ingenuïtat del director esportiu, que només va portar Joao Cancelo per mitigar una mica les peticions del tècnic alemany. Un jugador, en tot cas, que té de tot menys virtuts defensives, i que mai ha jugat de central.
La mala sort de les lesions i una planificació clarament equivocada en aquest apartat ha portat l'equip a un cul de sac. En el moment que han començat les lesions i han arribat els equips durs, la defensa ha anat demostrant les seves mancances i desequilibris. Ni tan sols l'aparició estel·lar d'un noi que mai havia jugat de lateral esquerre, Xavi Espart, ha estat suficient per tapar totes les vies d'aigua, que han portat l'equip a una situació al límit de la deriva.
Anar per Europa o aspirar a revalidar per tercer any la Lliga amb una defensa formada per Joao Cancelo, Pau Cubarsí, Gerard Martín i Alejandro Balde és més una qüestió de fe que una realitat futbolística. Cancelo, com ja hem comentat, és el defensa menys defensiu que pot haver-hi al mercat, mentre que Gerard Martín és un central reconvertit més que correcte, però que en cap cas està entre els millors, i ja no diguem, Alejandro Balde, que pràcticament s'ha passat aquest inici de temporada mirant les musaranyes des de la banqueta. Només Pau Cubarsí està a l'elit mundial. Ni tan sols els lesionats són tampoc garantia al cent per cent. És veritat que Eric García sempre compleix amb escreix jugui on jugui i que Andreas Christensen és un central, que quan està al cent per cent, està a prop de l'excel·lència, i que Jules Koundé, quan se sent pletòric físicament és imparable, però basar-ho tot en probabilitats és un risc que ha acceptat assumir Deco i clarament l'ha espifiada.
Ara, el director esportiu haurà d'anar a contrarellotge al mercat d'hivern per fitxar un central, amb tots els condicionants inclosos, el més preocupant és que el club venedor coneix les teves necessitats i pot apretar molt més a l'hora de negociar la sortida d'un jugador de la seva propietat. El que està clar és que el club blaugrana haurà de moure fitxa i gratar-se la butxaca. Com sempre en aquesta vida, el camí està ple d'encerts i fracassos. Deco, des que va agafar les regnes de l'àrea esportiva, ha protagonitzat més èxits que errors, però en aquesta ocasió, l'errada ha estat més que grossa, per molt que els 'palmeros' li continuïn aplaudint totes les seves decisions.
