Si el Barça tingués un propietari... Perdria aficionats? Deixaria vostè de ser culer per aquesta circumstància? No és una possibilitat impopular ni tampoc un dubte o pregunta incòmoda... És, directament i avui per avui, una utopia perquè el discurs oficial, oficialista i se suposa que majoritari advoca per mantenir l'estatus actual sense cap possibilitat de canvi. O això sembla.
Joan Laporta ha repetit fins a la sacietat que el club serà sempre "propietat dels socis" i qui pot considerar-se el seu principal opositor, Víctor Font, ni es planteja (qui sap si per convenciment o per temor al relat oficial) un mínim canvi, defensant una "transformació social" encara que mantenint els socis com a amos "intocables" de l'entitat.
És impensable, d'aquesta manera, imaginar a curt o mitjà termini un canvi en aquest model de propietat. El Barça lluita contra els anomenats clubs-estat... Perquè els seus dirigents donen per fet que la majoria de socis i sòcies són contraris a una possible conversió en SAD o, el que sense ser el mateix seria semblant, oferir la propietat a un xeic disposat a pagar el que mai s'ha vist i una vegada convertit en propietari enterrar d'una plomada el deute cada cop més gran que oprimeix un club aferrat a l'efecte Camp Nou per convertir aquest present preocupant en un futur magnífic. Encara que al voltant del Camp Nou hi hagi qui en dubti.
I és que existeix en l'entorn blaugrana, encara que no s'atreveixi a dir-ho en veu alta, qui és favorable a aquest canvi de propietat. O, almenys, a la possible adaptació del model del futbol alemany, el conegut com 50+1, o el mateix format del Bayern Munic.
A l'Orient Mitjà existeixen fons d'inversió capaços de fer front a una compra rècord en el món del futbol i que no dubtarien a adquirir, si poguessin, el Barcelona, desapareixent de sobte qualsevol dificultat econòmica i catapultant-lo a un poder financer que ara es considera impensable. Valdria la pena?
Diners i/o sentiment
Seria interessant conèixer què pensen els vells/madurs aficionats, abonats, associats i/o simpatitzants del Manchester City, Chelsea, Inter, Newcastle, Milan, Liverpool, o PSG respecte al canvi produït als seus clubs.
Encara que a Anglaterra la majoria de clubs van estar històricament en mans privades, el gran canvi es va produir amb l'arribada de fortunes estrangeres, que en alguns casos van salvar la fallida per catapultar-lo a la gran. És el que va passar amb el Chelsea en mans de Abramovich, o el Manchester City adquirit el 2007 per Thaksin Shinawatra... Que un any després el va vendre al xeic Mansour bin Zayed Al Nahyan.
Fenway Sports Group va salvar de la fallida el Liverpool el 2010 i el PSG, que sota el comandament de Canal+ va tenir uns anys brillants als 90 del segle passat, va fer el seu gran salt endavant després del desembarcament de Qatar Sports Investments.
No es coneix que aficionats de cap d'aquests clubs (aficionats locals s'entén) estiguin majoritàriament en contra del seu model de propietat i sí que destaca, en canvi, la comunió indiscutible i innegociable que es respira als seus estadis entre aficionats i equip...
El Milan de Berlusconi o l'Inter de la família Moratti serien també exemples de propietat i els seus aficionats tampoc no han manifestat mai una opinió contrària. És clar que la història es dibuixa de manera molt diferent al Barça...
Hi ha qui creu "imprescindible" el canvi i hi ha qui, encara més, ho considera "inevitable" a la vista del rumb que ha pres el futbol professional de primer nivell. De moment el discurs oficial en el barcelonisme s'hi resisteix... Caldrà veure si el futur canvia aquesta visió.
