El Reial Madrid i el FC Barcelona són vasos comunicants. Si un està refredat, l'altre està més sa que mai. Però l'un no s'entén sense l'altre. Tant és així que l'estret entre ambdós ha arribat al seu fil més fi aquesta temporada. Amb el retorn de Mourinho es confirma que el passat, com sempre, és història. Els seus discursos estan buits i el portuguès va prendre una decisió que acabarà marcant el futur més immediat d'aquesta Lliga.
Contràriament al que diguin i als discursos que a alguns els interessa vendre, José Mourinho va rebutjar el fitxatge de Rodrigo. Això és així, malgrat qui li pesi. Com també és veritat que Deco va ser el més llest i ràpid de la classe i va aprofitar una jugada que ha beneficiat als blaugrana, tant en el panorama esportiu com mediàtic. Tres temporades després, els blancs continuen sense trobar un Kroos, buiden el mig del camp i deixen tota la seva sort a grans figures endavant, com Mbappé i Vinícius. Però ni Mbappé va venir per resoldre els grans problemes blancs ni Vinicius té la vitalitat amb què van guanyar la seva última Champions. Ni Valverde ni Camavinga són creadors de joc; ho deixen tot a la sort de superestrelles, però un equip es guanya amb un onze.
Amb o sense Rodri, el Madrid no té aquesta figura. S'han equivocat de cap a peus. I, com sempre, els maleïts vasos comunicants: ens vam passar un estiu parlant de Julián Álvarez, de la necessitat d'un 9 per al barcelonisme i resulta que, amb un joc dinàmic i adaptatiu, aquesta premissa cau al minut zero. Qui es recorda d'un 9 ara? En canvi, a l'altra banda i en una meseta, l'omertà davant la necessitat d'un organitzador del joc es fa evident. Però sembla que els fitxatges amb tres xifres tapen l'autèntica manca de creativitat. Fins que arriba una lliga, més o menys pobra, i fa destapar totes les vergonyes blanques.
El problema no és el retorn de Mourinho, sabent que segones parts mai no van ser bones. El problema és que Florentino Pérez, com a president, està en una pantalla passada. I si la pilota no entra, ni el tractament de don per tot arreu el salvarà.
