Els projectes que guanyen comparteixen una regla senzilla: sobre una base sòlida, s'afegeixen peces de més nivell. Es millora el que ja funciona, no es desmunta per resar. Per això, el que ha fet el FC Barcelona aquest estiu en atac costa tant d'entendre. Ningú a l'entorn blaugrana té la sensació que la plantilla hagi millorat. I aquesta sensació, en futbol, gairebé mai enganya.
Comencem pel que és objectiu. El club ha perdut 33 gols de cop. S'ha prescindit de dos dels seus millors rematadors. A Robert Lewandowski, evidentment, calia jubilar-lo: el temps no perdona ni als killers. Però a Marcus Rashford se li deixa marxar sense un recanvi de garanties. I el més sagnant: s'ha permès que Ferran Torres, l'altre gran golejador de la casa, quedi a sis mesos de poder signar com a agent lliure pel PSG, l'Atlètic de Madrid o qualsevol gran d'Europa.
Certesa per desig
És un manual de mala gestió. Un futbolista que ha rendit a gran nivell les últimes temporades, que s'ha revaloritzat, i al qual no t'has decidit a renovar; ara que és el davanter de moda, se't pot escapar gratis. Regalar patrimoni no és planificar: és improvisar amb corbata.
I amb qui es substitueixen aquests golejadors contrastats? Amb dues apostes que, com a artillers, no han demostrat ni de lluny la mateixa punteria. Anthony Gordon, que amb prou feines va signar 8 gols a la Premier League, i Karim Adeyemi, que arriba d'un any molt discret a Alemanya. Es canvia certesa per desig. Pólvora provada per focs artificials.
El 'reality' amb el fitxatge de Julián
Menció a part mereix el culebrot de Julián Álvarez, un cas que no s'hauria pogut gestionar pitjor des del despatx de Laporta i Deco. Aspires a un fitxatge milionari sense tenir espai salarial per inscriure'l. Retransmets les negociacions amb el mateix jugador com si fossin un reality. Intentes colar a Juanma López d'intermediari quan Mateu Alemany i Deco es coneixen de memòria. Fas enfadar el venedor. Filtras a la premsa que l'operació està mig tancada i que el problema el té l'Atlètic. Provoces que el futbolista s'enfronti al seu club quan no estàs disposat a pujar l'oferta que ja t'han rebutjat. Abans has pagat 80 milions per un davanter que no té ni la meitat de cartell. L'Atlètic et denuncia davant la FIFA i, a sobre, vas amenaçant que la teva oferta "té data de caducitat" quan t'han dit que la negativa al traspàs és infinita i que ni tan sols descarten renovar-lo.
Dona la sensació que Laporta sabia des del principi que el Barça no tenia múscul per fitxar l'argentí, però li ha servit tot l'estiu per vendre un relat: que el club és una potència financera capaç d'afrontar operacions multimilionàries com la resta de gegants europeus. Mentrestant, ampliava deute demanant un crèdit de 210 milions en bons a inversors americans, perquè la banca d'aquí ja no li presta més. L'aparador brillava; la caixa, no tant.
El veritablement greu és el que revela: dos futbolistes del perfil de Nico Williams i Julián Álvarez han volgut venir al Barça i el club no ha sabut gestionar cap de les dues arribades. Quan el problema no és convèncer el jugador, sinó casa teva, el diagnòstic és intern.
I la defensa?
I aquí hi ha la gran paradoxa. El problema del Barça mai va ser el gol; era defensiu. El mateix Hansi Flick ho va dir en tancar la passada temporada: faltaven defenses amb experiència, sobretot un bon acompanyant per a Pau Cubarsí a l'eix de la defensa i, molt probablement, un reforç al lateral esquerre. S'ha gastat energia, relat i diners en resoldre el que no estava trencat, deixant obert el que sí que ho estava.
L'únic moviment coherent amb la identitat de la casa és el fitxatge de l'extrem belga Jesse Bisiwu, procedent del Bruges per uns 8,5 milions d'euros. Un noi de 18 anys, contracte fins al juny de 2031, a cavall entre el filial de Segona RFEF i el primer equip. Està bé. Però és una aposta de futur, no una solució per al present.
Al final, els grans directors esportius no són els que compren bé —amb diners això ho fa qualsevol—, sinó els que saben vendre. I en aquest apartat, Deco encara té molt per demostrar. Perquè només venent amb criteri es financen els bons fitxatges. Aquest, i no un altre, és l'examen pendent.
