Frenkie de Jong porta, encara avui dia, molt malament la renúncia a una fitxa milionària que li va prometre en el seu moment Josep Maria Bartomeu. A diferència de l'alemany, el porter Ter Stegen, aquest no va saber negociar la seva fitxa posterior a la pandèmia de coronavirus i amb l'entrada de la nova directiva liderada per Joan Laporta. Demanava l'impossible i no li ho van concedir. Però es va assabentar que a d'altres, com el mateix Ter Stegen, sí que se'ls van acceptar les demandes exigides en el seu moment. Tot això ha anat creant un caldo de cultiu que ha acabat esclatant aquest estiu.
M'explico. Frenkie de Jong es comporta com un nen mimat que, amb aquesta rebequeria comentada anteriorment, ha anat encadenant una sèrie d'actituds difícils d'acceptar per part d'un club. Desconvocar-se dels partits, no presentar-se als entrenaments, negar-se a escoltar el míster i les seves demandes, entre d'altres detalls. Totes aquestes pataletes de nen consentit se li han anat acceptant. En paral·lel, De Jong segueix i continua sent un dels capitans d'aquest club. Si només un detall dels comentats es sabés en veu alta, aquest senyor no podria seguir ni un minut més amb el braçalet de capità. Quin tipus d'exemple dona un senyor en un club on, precisament, la Masia és vital i la progressió i creixement dels més joves també es sustenta amb l'exemple dels més veterans?
Però anem al fons de la qüestió per rematar. Aquest jugador ha decidit marxar lesionat a jugar amb els Països Baixos de Koeman, ha desafiat el club i ha comès un error de conseqüències múltiples. La primera, una penalització que li hauria de donar el club de forma immediata. Quan us diguin que De Jong va marxar amb molèsties, es queden curts. Va marxar lesionat, fent cas omís a tothom i faltant el respecte al Barça, qui ara li pagarà els plats trencats. Ha de ser difícil treure-se'l de sobre, però aquest senyor no pot seguir ni un minut més al club.