Va ser Luis Aragonés el seleccionador espanyol que va acabar amb el manit tòpic de la fúria com a base de l'estil del seu equip. Fins a aconseguir el canvi, Luis va haver d'aguantar tot tipus de crítiques i fins i tot menyspreus perquè va gosar desmuntar una de les “virtuts” de la raça hispànica que no portava enlloc.

Per aconseguir el seu objectiu, Luis va cometre el sacrilegi de prescindir dels jugadors del Reial Madrid, amb referència especial per a Raúl que s'havia convertit en un tòtem. L'Eurocopa de 2008 va ser l'inici d'una època irrepetible. Vicente del Bosque va continuar pel mateix camí. La fúria i la pegada van donar pas al “tiki taka” i a la possessió de la pilota com a requisits bàsics del nou estil. El Barça de Pep Guardiola meravellava amb una generació de futbolistes irrepetible, el reflex de la qual es va plasmar en la selecció espanyola, amb el Mundial de 2010 i l'Eurocopa de 2012. Dos títols europeus i un de mundial en 4 anys.

Ara, en el present Mundial 2026, Luis de la Fuente ha mantingut l'estil Barça per arribar a les semifinals, escollint els millors especialistes a mantenir i moure la pilota, entre els quals vuit jugadors blaugrana, complementats per jugadors de clubs de primer nivell de la Premier. L'únic canvi important que va fer va ser endarrerir la defensa, respecte a la defensa avançada de Flick.

Els rivals han reconegut per endavant la superioritat futbolística d'Espanya renunciant a la possessió i al domini territorial, com van fer Àustria i Bèlgica, condemnats a jugar al contraatac i a l'espera del que pugui passar davant la poderosa França.

La gran figura blaugrana del combinat espanyol ha estat, al meu parer, Pau Cubarsí, fins i tot per sobre de Lamine Yamal, encara que aquest encara no ha arribat al màxim de forma després de la seva lesió i tot i que hagi aconseguit diverses nominacions com el millor d'un partit.

Cubarsí, que va ser nominat com a millor central de la fase de grups, va culminar davant Bèlgica la seva actuació amb el xut que va propiciar el segon i decisiu gol espanyol, obra de Merino. Des d'un anonimat voluntari, Cubarsí s'ha convertit en un defensa polivalent a l'hora de subministrar pilotes als atacants. Si no ho ha fet ja, el Barça hauria de blindar-lo davant l'assetjament que patirà per part dels millors i més rics clubs.

Del que ningú dubta és que Espanya té un sistema inimitable que de vegades sembla rutinari i reiteratiu, però que és el més eficaç per mantenir els rivals a ratlla. Només un gol encaixat en cinc partits, amb rècord d'imbatibilitat en un Mundial per a Unai Simón, és el millor aval.

Mentrestant, l.