El factor Merino desencalla un altre partit travat d'Espanya i dona el pas a la gran prova del Mundial: contra França a semifinals
El migcampista de l'Arsenal marca el gol de la victòria a quarts de final igual que va fer contra Portugal a vuitens i manté viu el somni espanyol
Mikel Merino és un futbolista amb duende. Un migcampista amb molta pegada. Sense complexos. És l'home dels gols miraculosos d'Espanya. A vuitens, el jugador de l'Arsenal va marcar el gol de la victòria davant Portugal. També va ser l'heroi dels quarts contra Bèlgica. Quan s'encalla la Roja, sempre apareix Merino, el factor decisiu d'una selecció que somia guanyar el seu segon Mundial.
Espanya està a dues victòries de proclamar-se campiona del món. El seu pròxim rival serà França, l'altra gran favorita. Serà un duel trepidant. D'alt vol. La Roja té més futbol, però la selecció gala és físicament molt potent. I té Mbappé. L'actual campiona d'Europa replicarà amb Lamine i sempre tindrà a la recambra Merino, el futbolista que sempre trenca el guió. Amb ell, Espanya ja és entre els quatre millors del món.
Fabián per Pedri
Luis de la Fuente ha mogut fitxa. Ha donat entrada a Fabián en detriment de Pedri, massa intermitent al Mundial, per tenir un plus d'agressivitat i intensitat davant Bèlgica, sustentada per Courtois a la porteria i amb Doku com a futbolista més desequilibrant, a la banda esquerra.
Els jugadors d'Espanya celebren el gol de Fabián Ruíz, de cara davant Dani Olmo
Bèlgica és una selecció amb bons mimbres. Una selecció més proactiva que Àustria i Portugal, amb Vanaken i Raskin com a grans referents en la creació i De Bruyne com a soci de De Ketelaere en atac. L'actual Bèlgica no té res a veure amb la subcampiona d'Europa del 1980 o la que va eliminar Espanya al Mundial de 1986, molt potent en la reducció d'espais i precisa a deixar els seus rivals en fora de joc.
Espanya, ofensiva
Espanya, avui, tampoc és la de fa 40 anys. La Fúria s'ha convertit en la Roja, sinònim de bon joc i futbol creatiu. El factor diferencial avui és Lamine Yamal, que ha assistit Porro al límit de la mitja hora en una internada per la banda dreta, rematada per Dani Olmo, mal refusada per Courtois i culminada per Fabián Ruiz.
Doku controla la pilota davant Porro.jpg
La Roja semblava tenir el partit controlat. Lamine fins i tot ha tingut dues opcions de gol que presagiaven un desenllaç relativament plàcid. Espanya, que no havia rebut cap gol en cinc partits, ha rebut un cop inesperat després del gol de De Ketelaere, després d'una bona acció de De Bruyne. Unai Simón no ha estat gaire afortunat.
Segon acte
De la Fuente volia una Espanya més clarivident, amb Pedri i Ferran Torres per Fabián i Baena. Bèlgica, per la seva banda, ha reculat al segon acte, més preocupada per protegir Courtois que per espantar Unai Simón. A la Roja li costava trobar espais i llavors, quan la llum semblava apagar-se, emergia Lamine Yamal. El crack de Rocafonda, millor o pitjor, mai s'amaga. I molt més quan el seu equip el necessita.
Espanya apretava i Courtois, amb molèsties, s'ha retirat del camp --ha estat substituït per Lammens-- després de la pausa d'hidratació de la segona part. Sense el porter del Reial Madrid, Bèlgica semblava més dèbil. I un error seu ha facilitat la soferta victòria d'Espanya en no saber blocar una rematada llunyana de Cubarsí que, un cop més, ha estat aprofitada per Merino, el futbolista dels gols miraculosos. Amb Merino, la Roja té sempre una vida més i el Mundial està cada vegada més a prop. Amb permís de França.
