Al FC Barcelona s'hi viu molt bé. Només així s'entenen els problemes que té el club per desprendre's dels seus jugadors, que en alguns casos no marxen ni tirant-los oli bullent. De fet, amb la temporada finiquitada, encara no se n'ha anat ningú. L'únic que ha marxat ha estat Robert Lewandowski, i perquè havia expirat el seu contracte. Fins i tot, Joan Laporta era partidari de renovar-lo un any més com a agraïment pels serveis prestats. Les altres dues sortides que s'han produït abans del 30 de juny són de jugadors que no estaven a la plantilla de la temporada passada: Iñaki Peña i Ansu Fati.
Amb aquests antecedents sembla difícil acabar de fer neteja d'una vegada per totes, tant a nivell de massa salarial com de talent dins del primer equip. Ara mateix hi ha dos jugadors que són al trampolí de sortida esperant saltar. Un sembla imminent, Marc André Ter Stegen, que és a prop de signar una cessió per l'Ajax, i l'altre ha acceptat a contracor la seva marxa, Marc Casadó, que podria entrar en moltes de les operacions obertes aquest estiu.
Araujo es resisteix
La resta de jugadors de la plantilla s'aferren a la cadira com si no hi hagués demà. Amb l'excusa d'haver signat contractes llargs i multimilionaris es fan els sords quan es parla de possibles sortides traumàtiques.
El cas més palmari de tots és el de Ronald Araujo, un jugador que ha tingut un rol molt testimonial la darrera temporada, sobretot al camp, on ha arribat a estar dos mesos absent per un problema de salut mental. Ser el primer capità no pot ser un eximent i menys en el futbol d'elit. La seva alta fitxa --per sobre dels 10 milions d'euros-- obliga el club a fer una seriosa reflexió.
Reflexió que, en tot cas, hauria de fer el mateix jugador. És evident que no és una prioritat en els plans de Hansi Flick --la renovació d'Andreas Christensen n'és una prova més--, a la qual cosa s'hi sumen els seus problemes d'encaix a la pissarra del tècnic alemany, on ha deixat de jugar de central per posicionar-se en una banda. Al charrúa li costa molt jugar en una defensa avançada gairebé 30 metres davant del porter, on cal estar molt atent a les correccions i a les vigilàncies. El seu modus operandi és més a prop de l'àrea, atapeït en bloc baix, on pot explotar totes les seves virtuts.
La punta de l'iceberg
Però Araujo és la punta de l'iceberg d'altres futbolistes que ara mateix tenen molt difícil jugar la pròxima temporada i més encara si es confirmen alguns dels fitxatges que sonen al mercat estival. I no ens referim a Raphinha, jugador imprescindible a totes llums i que compta amb l'aval absolut de Flick, malgrat l'arribada d'Anthony Gordon, sinó a d'altres com Frenkie de Jong i Jules Koundé, el rendiment dels quals aquesta campanya ha estat molt per sota de les expectatives, i que encara tenen un cartell interessant a Europa.
Tanmateix, vist el que s'ha vist, no sembla que hi hagi moltes més baixes que la sortida anunciada de Casadó i possiblement la del suec Roony. Una altra, com Marcus Rashford, tampoc es pot considerar com a sortida, en el sentit estricte de la paraula, perquè jugava en qualitat de cedit al club blaugrana, igual que Joao Cancelo, tot i que aquí el club, recolzat per Jorge Mendes, farà l'impossible per retenir-lo.
Qui vulgui veure un maremot d'entrades i sortides ho té fàcil. Només ha de dirigir la mirada cap a Valdebebas, on Florentino prepara una autèntica revolució, amb José Mourinho com a principal instigador.
