Un creia que aquest mes de juny tocava tornar a Goldman Sachs el primer tram del crèdit de 590 milions --res a veure amb l'Espai Barça--, subscrit al març de 2021. Del poc que va transcendir als socis i a l'opinió pública d'un préstec d'aquesta mida va ser que s'havia de començar a tornar al cap de cinc anys, en terminis de 80 milions. Ja al desembre passat, el primer termini dels interessos va haver de ser refinançat, de manera que el meló va creixent i no se sap quan finalitzarà. O explotarà.
Un pensava, en efecte, que en aquest juny que està a punt d'acabar, el Barça compliria amb els seus compromisos i tornaria aquest primer termini. Però això no passarà, llevat que es produeixi el que seria un autèntic miracle. És a dir, que es tanqués l'exercici 2025-26 amb més de 200 milions de superàvit, cosa que justificaria els 70 milions que ha costat Anthony Gordon i els més de 100 que costarà Julián Álvarez… si acaba al Barça, com és el desig de Deco, Flick i Laporta. Però les notícies sobre l'auditoria no van en aquest sentit i, com va avançar Culemanía, falten 20 milions per quadrar el Fair Play financer. És un problema que sembla insuperable, perquè va camí dels sis anys d'incompliment, tot i haver marxat Messi, Piqué, Alba, Busquets... Les fitxes dels quals eren "inasumibles".
Un considerava que amb els 70 milions per Gordon --que no ha destacat en res fins ara al Mundial-- s'haurien acabat els fitxatges ultra costosos. Però no. El Barça és capaç de gastar més de 100 quilos per Julián Álvarez, que és el suplent de Messi a la selecció argentina i que als seus 26 anys no és cap promesa.
Les xifres no enganyen
Álvarez és el cromo repetit de Ferran. No ha enlluernat, com per justificar un traspàs de més de 100 milions, en les dues temporades que porta a l'Atlètic. En la primera va marcar 29 gols i va donar set assistències. Però en la temporada que ara acaba, Álvarez ha marcat 20 i 10, respectivament. A la Lliga es va quedar en vuit gols, dels quals només quatre de jugada. Ferran en va fer 16, tots de jugada, un menys que Mbappé sense penals.
Les xifres no enganyen, però si ens atenem al seu rendiment tècnic i tàctic, no enlluerna en cap de les facetes pròpies d'un devastador de l'àrea rival. Pagar més de 60 o 70 milions per ell és, en la meva opinió, un pecat, màxim tenint en compte la situació econòmica del Barça, l'auditoria del qual s'està batallant amb l'auditor Crowe Spain aquests dies.
Seccions afeblides
Després de la milionada que s'ha endut el Newcastle per Gordon, que el Barça es postuli, a més, per fer-se amb Álvarez sense cap dada que avali la seva suficiència econòmica per afrontar una operació d'aquesta mena, porta a la perplexitat. El gran perill que corre el club ara és que els bancs li tanquin l'aixeta del crèdit, cosa que generaria un col·lapse de conseqüències imprevisibles.
Mentrestant, les seccions esportives, símbol addicional del poder del Barça, van minvant cap a la irrellevància de manera lenta, però inexorable, inclòs el futbol femení, l'únic que s'autofinança i que aconsegueix els millors èxits juntament amb l'handbol.
