Mentre el món es rendeix davant Leo Messi en aquest Mundial —als seus 39 anys continua decidint partits amb una pausa, un driblatge o una passada que cap ordinador podria calcular—, a Barcelona els culers continuem mirant el televisor amb una barreja d'admiració i tristesa. Admiració perquè l'argentí continua sent un geni, tristesa perquè tot això podria haver estat blaugrana.
Messi continua sent el millor jugador del món. No és nostàlgia ni devoció cega: és aritmètica esportiva. Mundials guanyats, Pilotes d'Or acumulades, registres pulveritzats. A una edat en què d'altres es retiren, Leo reescriu el calendari. I Laporta el va deixar marxar dues vegades.
La primera, el 2021, quan la pandèmia havia deixat les finances del club en cures intensives i Laporta havia promès mantenir Leo, que estava sense contracte i hi havia una solució raonable sobre la taula: un contracte rebaixat, proporcional a la realitat econòmica, que hauria permès al millor jugador de la història continuar vestint la samarreta que el va fer immortal. Laporta va triar dir-li adéu. La segona, el 2023, quan Messi va acabar el seu frustrat periple parisenc i es moria de ganes de tornar al Camp Nou, segons li va confessar a l'aleshores entrenador, Xavi Hernández. Però Laporta i el seu cunyat, Alejandro Echevarría, van decidir que l'argentí era un contrapoder al club que comprometia la seva autarquia absolutista.
L'error és monumental, històric. No només esportiu, sinó econòmic. Messi no és únicament un futbolista: és l'actiu comercial més important que ha generat l'esport mundial i Laporta el va deixar escapar. Cap jugador arrossega més patrocinadors, més audiències globals, més samarretes venudes. Experts del sector estimen que la seva incorporació hauria catapultat els ingressos del Barça fins als 1.800 milions d'euros anuals, retornant el club als beneficis, ampliant el límit salarial i, de passada, fent realitat quelcom que hauria sacsejat el futbol mundial: Messi i Lamine Yamal compartint equip. Una bogeria preciosa que va poder ser i no va ser.
En canvi, cinc anys després de la seva marxa, el Barça continua fent malabars amb la inscripció de jugadors, resant perquè alguna lesió obri un forat en el límit salarial, i ampliant un deute que ja no sorprèn ningú. Sí, el club ha guanyat tres Lligues —fruit d'una pedrera extraordinària, la millor herència possible—, però les estructures econòmiques continuen cruixint. I els errors de Laporta hi tenen molt a veure. Va desmantellar el talentós equip directiu amb què va arribar. Ferran Reverter, director general de perfil tècnic i gestió professional, va ser un dels primers a caure i després la resta, en un efecte dòmino, com substituir Jordi Cuyff i Mateo Alemany per Deco.
En canvi, cinc anys després de la seva marxa, el Barça continua fent malabars amb la inscripció de jugadors, resant perquè alguna lesió obri un forat en el límit salarial, i ampliant un deute que ja no sorprèn ningú. Sí, el club ha guanyat tres Lligues —fruit d'una pedrera extraordinària, la millor herència possible—, però les estructures econòmiques continuen cruixint. I els errors de Laporta hi tenen molt a veure. Va desmantellar el talentós equip directiu amb què va arribar. Ferran Reverter, director general de perfil tècnic i gestió professional, va ser un dels primers a caure i després la resta, en un efecte dòmino, com substituir Jordi Cuyff i Mateo Alemany per Deco.
Aquest any, la plantilla ha perdut Lewandowski i Rashford, i es parla d'un interès per vendre Raphinha a l'Al Hilal Saudita. És a dir, a la banda esquerra es canviarà Rashford i Raphinha per Gordon —un meló per obrir— i a la recuperació de Jan Virgili. Hansi Flick va demanar reforços amb experiència: laterals contrastats, un central esquerrà experimentat i un davanter centre resolutiu.
El Barça està pagant la ingenuïtat de descobrir públicament els seus objectius i de retransmetre temeràriament les negociacions en lloc de l'execució discreta. Cucurella era una opció sòlida però es va esperar i se'l va endur el Madrid. L'altra opció, Grimaldo està a un pas de l'Atlètic. Tots dos, culers i volien tornar. Bernardo Silva va estar tres setmanes negociant amb el Barça però se l'ha acabat enduent l'etern rival. De Julián Álvarez es va filtrar que ja gairebé era a l'aeroport del Prat amb la bufanda culer quan el seu fitxatge i inscripció són gairebé impossibles. A més, que l'estratègia de tocar jugadors aliens i instar-los a pressionar els seus clubs per forçar les seves sortides, en lloc de dirigir-se a les seves entitats, i negociar amb ells directament està generant friccions innecessàries amb l'Athletic, l'Atlètic o la Reial Societat. Què diríem si el PSG estigués “tocant” Lamine Yamal instant-lo a forçar la seva sortida sense parlar amb el Barça?
En fi, que fa mal que Messi continuï sent el millor del món amb la samarreta d'un altre club que està capitalitzant el seu èxit esportiu, comercial i econòmic mentre els culers no l'hem pogut acomiadar ni homenatjar com es mereix. El major error de la història d'un president del Barça. I preocupa que a Deco se li vagin escapant les bones operacions de mercat quan Flick ha sol·licitat el fitxatge de cracks per aspirar a la Champions. Després de dues lligues, el risc és caure en l'autocomplaença que ja va passar del 2006 al 2008 després de guanyar la Champions a París.
