Marc Cucurella viu amb una part de ressentiment cap al Barcelona. D'entrada, perquè ha renegat de les seves arrels i la catalanitat que desprèn representar aquest club. Tot i ser d'Alella i l'amor que tenia el seu avi pels colors blaugrana, mai va acabar d'identificar-se amb aquests valors. Alhora, també és cert que ningú li va regalar res. Tornant al seu avi, aquest era qui s'encarregava de portar-lo cada matí a la Masia per desenvolupar una carrera en la qual confiaven ben pocs. Alella és un poble petit al costat de Barcelona, amb una renda per càpita elevada i on tothom es coneix. Tot i això, en Marc no formava part d'aquest sector més reduït, exclusiu i una mica cacic que tenen certs pobles amb aquest perfil. I, aquest tema, deixa empremta.
Si sortim del poble i ens endinsem al club, aquí tampoc va trobar l'afecte que potser buscava. Cucurella forma part d'aquell mític Barça B que ho va guanyar tot. Al capdavant, hi havia com a directiu el difunt Jacint Borràs. L'exfundador, alhora, de Convergència i Unió, va lluitar per retornar al Barça B el seu nom autèntic, el Barça Atlètic i va saber defensar el valor d'uns canterans que després van fer carrera. Cucurella, però també Adrià Ortolà, Sergi Palencia, Juan Miranda, Riqui Puig, Carles Aleñà, Sergio Gómez i Marc Cardona, entre d'altres. Potser, és cert, que Cucurella no va estar en el moment adequat de la història i també que es van equivocar amb ell, igual que van errar amb Riqui Puig a l'alça. Però el passat, com sempre diem, és història.
Saber entendre els tempos de la vida i adaptar-s'hi és important. La conversió que ha fet, des del seu àmbit de vida més personal fins al professional, renegant dels seus orígens és extremadament exagerada. Sortir en el darrer anunci d'Estrella Damm és una incongruència, molt abans que oficialitzés, en menys d'una setmana després, el seu fitxatge pel Madrid. Com bé he llegit a les xarxes socials, Cucurella comença l'estiu prenent-se una Damm i acaba amb una Mahou.
D'una persona que admet que es tatuarà la cara del seu seleccionador si guanya el Mundial, només pots esperar absurditats. Que li vagi bé per Madrid i que trobi l'afecte que no li van saber donar a Barcelona o ell no va voler entendre.
