La intenció d'aquest article no és polemitzar sobre el surrealista comunicat mèdic que va emetre el club respecte a la lesió de Lamine Yamal, en què per primera vegada a la història es feia referència a una competició que no jugarà el Barça, en aquest cas el Mundial, ni d'obrir especulacions sobre el motiu pel qual s'ha escollit "el mètode conservador", donant a entendre que va estar sobre la taula l'opció de passar pel quiròfan, sinó de donar unes pinzellades sobre què passarà quan el jove talent blaugrana s'incorpori a la concentració de la selecció per continuar amb la seva recuperació.
Si ens atenem exclusivament als últims antecedents, sembla més que evident que Luis de la Fuente no es perdrà en detalls i si necessita el jugador, el forçarà. No s'ha d'oblidar que va arribar a jugar infiltrat un amistós a Turquia fa menys de sis mesos, amb l'aprovació absoluta del seleccionador i el consentiment dels serveis mèdics, amb Oscar Celada, metge de l'Atlètic de Madrid, al capdavant. Els mateixos, que fa dos anys i mig van retornar Gavi amb una greu lesió de creuats, que li va comportar gairebé tretze mesos d'inactivitat. Pel camí també van tornar lesionats jugadors com Ferran Torres i Dani Olmo. Amb aquest bagatge, és normal que al FC Barcelona existeixi una profunda preocupació sobre la manera com es gestionarà des de la selecció el retorn de Yamal als terrenys de joc.
El problema és que el temps juga en contra de Lamine. S'ha filtrat des de diverses fonts que el temps mínim de baixa seran sis setmanes, pràcticament coincidint amb les portes de l'estrena d'Espanya a la cita mundialista, prevista el 15 de juny contra Costa Verda. En principi, un partit assequible per La Roja, però que necessitaria la participació d'uns minuts de Lamine, sobretot pensant en l'enfrontament contra Uruguai del 27 de juny, on estarà en joc segurament la primera plaça del grup.
Amb el calendari a la mà sembla molt complicat que Lamine estigui al 100% en l'estrena mundialista: es complirien exactament les sis setmanes. I és aquí on caldrà estar molt pendents sobre la gestió amb Yamal, perquè el que està clar és que si han de forçar, ho faran. O almenys els esdeveniments del passat corroboren aquesta hipòtesi.
I si es força, el risc d'una recaiguda en un jugador de les característiques del crack blaugrana --explosiu, potent i amb canvis de ritme continus-- és altíssim, tal com va avançar el metge Pedro Luis Ripoll, a la cadena SER, pronosticant "un 30% de risc".
Així doncs, amb tots aquests imponderables sobre la taula, és evident que aquest estiu l'amenaça d'una tempesta perfecta és totalment factible: una lesió d'altíssim risc de recaiguda, amenitzada amb les ganes de Lamine de jugar i guanyar un Mundial i amb uns tècnics amb pocs miraments a l'hora d'avivar el foc.
No es tracta de ser ocell de mal averany, però qui avisa no és traïdor: una recaiguda podria suposar l'afectació en el tendó proximal i el seu pas pel quiròfan, amb un temps mínim de baixa de quatre mesos.
Creuem els dits, doncs, i esperem que al final tot surti bé, amb un Yamal aixecant els sis quilos que pesa el trofeu el proper 19 de juliol al Metlife Stadium de New Jersey, i amb el Barcelona traient pit per tenir un bon grapat de campions del món a les seves files.
