Lamine Yamal, la setena víctima de bíceps femoral al Barça de Flick: “Si el jugador es cuida o no, és important”

Lamine Yamal és l'últim jugador del FC Barcelona a sumar-se a la llista de lesionats del bíceps femoral. Fins a sis jugadors del Barça, Raphinha, Pedri, Jules Koundé, Alejandro Balde, Robert Lewandowski i Frenkie de Jong, havien patit una dolència similar abans que el geni de Rocafonda. Tal com va assegurar el club blaugrana en un comunicat oficial, el 10 blaugrana es perdrà el que resta de temporada i té la previsió que "estigui disponible per a la disputa del Mundial".

A priori, Lamine Yamal no hauria de perdre's la Copa del Món als Estats Units, Canadà i Mèxic, però el Barça va utilitzar el subjuntiu a la circular oficial. Les dolències al bíceps femoral són sempre molt complicades i els experts avisen. "El que té més probabilitats de lesionar-se és el que ja ho ha fet", adverteix un antic preparador blaugrana, amb més d'una dècada treballada al Barça.

La càrrega de partits, factor clau

Tanmateix, no dubta a assenyalar que aquesta és una de les lesions més habituals en el món del futbol: "Depèn del tipus d'esport. I en el futbol es repeteix. Els jugadors estan molt exposats en aquesta musculatura, per exemple, pels tacs. Un jugador de bàsquet no va clavant tota l'estona". En un club multidisciplinari com el Barça, es va arribar a fer una investigació científica interna fa anys. La càrrega de partits cada cop és més elevada, i això és un factor molt important, segons el doctor Víctor Lainez.

El penal en què es va lesionar Lamine Yamal FCB

Per al traumatòleg, expert en lesions esportives a l'elit, si Lamine Yamal està per al Mundial és perquè la lesió s'haurà produït en una zona baixa i segurament serà "petita".

En fase de creixement

Un altre traumatòleg amb més de 30 anys de vinculació al món de l'esport apunta que la principal causa de les lesions al bíceps femoral és un "desequilibri" entre el quàdriceps i els isquiotibials. Aquí entren molts factors diferents, afegeix l'antic preparador físic del Barça: "La posició del xut, si doblega la cama o no, si té el maluc girat. Potser l'estrès en el moment del xut és molt elevat".

Lamine Yamal, lesionat al Barça-Celta de Vigo EFE

I és que Lamine Yamal, segons les imatges publicades recentment, va patir el primer dolor durant l'entrada que va ser mereixedora de penal. "Hauríem de saber si abans hi havia molèsties o havia passat alguna cosa. Si hi havia mitges lesions i va decidir provar", afegeix. Sembla que així va ser.

"Lamine Yamal estava preparat per a aquest impacte, però ha de portar fatiga, estrès", expliquen més fonts mèdiques, que posen en valor la fase de creixement en què es troba l'extrem de 18 anys. "Suposa més risc, però si ets jove et recuperes abans. Quan els jugadors són més experimentats, paren i després estan jugant", afegeixen.

El 'cas Raphinha'

Des del sector de la traumatologia, assenyalen els preparadors físics com a responsables de la plaga de lesions al bíceps femoral. Ells es defensen: "Entenc que es digui, però si el jugador treballa o no, si es cuida o no, si descansa o no, és molt més important, més que el tipus d'exercici que els preparadors elaboren". "Julio Tous és una referència. Que algú sàpiga més que Tous ho poso en dubte. No crec que sigui el problema", sentencien.

Raphinha, durant l'amistós Brasil-França de l'aturada de seleccions EFE

Clau en el desenvolupament d'aquestes lesions és l'explosivitat. Els futbolistes "posen al límit la musculatura" quan fan una "rotació de maluc i generen estrès en el moviment". I la llista del Barça no deixa lloc a dubtes. El que més ha patit aquesta campanya és Raphinha. Es va lesionar a finals de setembre, va recaure a octubre i no va reaparèixer fins que estava a punt d'acabar novembre.

Plaga al Barça

Després de lesionar-se de nou amb el Brasil, se li va tornar a pronosticar, com a mínim, un altre mes de baixa. Tornarà entrat el mes de maig. El mateix dia es van lesionar altres dos jugadors que han de córrer moltes vegades amunt i avall: Koundé i Balde. El 4 de març ambdós van caure a la tornada de la Copa del Rei davant l'Atlètic de Madrid. Van rebre l'alta mèdica just un mes després: el 4 d'abril.

Alejandro Balde durant el Barça-Celta EFE

Les recaigudes són una evidència gràcies a Raphinha, però també al carriler esquerrà, que ja va patir una lesió menor al mes de setembre. Va estar unes tres setmanes fora. El mateix temps va estar Lewandowski, que a l'octubre va caure amb Polònia i va estar a la infermeria 22 dies. De Jong es va lesionar del bíceps femoral a finals de febrer i, en canvi, va completar sis setmanes de baixa. Pedri, per la seva banda, va caure a octubre i també a novembre. Va estar els dos mesos out.

Rijkaard abraça Messi després de lesionar-se dels isquiotibials l'any 2006 EFE

El temps varia segons la zona del bíceps femoral i la víctima de la lesió, si és reincidiu o no. Amb Lamine Yamal s'obre un panorama totalment nou, del qual ja va ser víctima Leo Messi el 2006 amb la seva mateixa edat i també el 2013. Andrés Iniesta va estar temps sense jugar per les constants recaigudes. El migcampista manxec va estar de baixa fins a quatre mesos ja al Vissel Kobe, com Kevin de Bruyne aquest any. Depèn d'això que el tendó s'hagi vist afectat.

Per a Iniesta, va perillar el Mundial 2010, en què finalment va ser decisiu. Els isquiotibials són perillosos per a un futbolista i a Lamine cal cuidar-lo.