Aquests últims dies segurament han estat molt durs per a Xavi Hernández. I no em refereixo a l'allau d'atacs, insults i exabruptes que han envaït les xarxes socials des que va decidir posicionar-se públicament amb les seves declaracions a La Vanguardia, sinó perquè la candidatura de Joan Laporta s'ha encarregat de menystenir la feina de Xavi al club utilitzant Hansi Flick. No és gaire elegant que el president recordés cada dia que "el mateix equip que amb Xavi perdia partits, amb Flick es guanyen". No són acceptables aquest tipus de comparacions perquè, per començar, el tècnic alemany ho ha guanyat tot com a entrenador i es troba a la recta final de la seva carrera, mentre que l'exblaugrana acaba, com aquell qui diu, pràcticament de començar, després d'entrenar a l'Al Sadd qatarià i el FC Barcelona. És evident que en totes les comparacions sortirà perdent, per la qual cosa es tracta d'un linxament del tot innecessari.
Tampoc entraré si Xavi ha estat encertat i diu o no la veritat sobre el cas de Leo Messi, perquè aquí la veritat només la saben tres parts, i per ara només s'han pronunciat dues. Xavi va dir que Laporta va vetar Messi, el president que va ser Leo qui finalment es va fer enrere, mentre que el crack argentí encara no ha dit aquesta boca és meva, deixant en el llimb la veritat. En tot cas, que finalment Messi no fes cap gest durant la setmana passada alimenta encara més els dubtes sobre el que va passar en aquell 2023, que havia de ser el del seu retorn al Camp Nou, o a Montjuïc en aquest cas.
El que sí ha deixat molt clar aquestes eleccions és que el pes de Xavi Hernández entre la culerada és superflu. Les seves paraules no van acabar de produir l'efecte desitjat, com demostra que Laporta va guanyar encara amb més diferència que el 2021. Ni tan sols el seu atac directe a Alejandro Echevarría, una persona amb més ombres que llums dins del club, va tenir prou pes entre l'aficionat.
Tampoc es tracta de senyalar Xavi d'oportunista i partidista per fer unes declaracions en plena campanya electoral: s'ha guanyat el dret de parlar on i quan vulgui. Aquí l'important és el contingut i no el continent. Una altra cosa és que la gent es cregui o no les seves paraules. Jo, coneixent Xavi, me les crec, encara que segurament es tracta de la seva veritat, o almenys el que va percebre durant els anys que va estar al club.
Xavi segurament ha comès molts errors, però dubtar del seu barcelonisme és una heretgia. Ha estat criat des de petit com un culé fins a les entranyes i viu el seu club amb passió i exaltació. Potser fins i tot aquest amor per aquests colors li ha perjudicat en alguna ocasió en la seva etapa com a entrenador. Aquelles rodes de premsa carregades de tensió, amb retrets als periodistes i queixes i excuses contínues potser no li van afavorir. Curiosament, aquest descens als inferns, personal i col·lectiu, va coincidir amb l'aterratge d'un assessor personal de comunicació, que vist el que s'ha vist, sembla que li ha acabat fent més perjudici que benefici.
