Una campanya electoral hauria de ser una confrontació constructiva de propostes, idees i models de club. Però amb Joan Laporta ja sabem que serà impossible. L'expresident, el programa electoral del qual brilla per la seva absència fins ara, prefereix l'atac personal, la gresca i la batussa. Que es prepari Víctor Font per rebre una envestida diària, una emboscada de l'expresident. O amb mi o contra mi. De debò, algú creu que actuant així, l'expresident aconseguirà la unió del barcelonisme?. O és que, en realitat, el prefereix dividit. Hi ha por. Si no, no s'explica que els
37 directius i executius que han dimitit expliquin en privat les múltiples irregularitats que s'estan cometent, però no s'atreveixin a denunciar-ho en públic perquè saben que, immediatament, passarien a patir una campanya de desprestigi per antibarcelonistes.
Laporta se sent imbatible en la desqualificació. I per aquí és per on portarà aquesta campanya. No vol debatre si el soci mereix tornar al centre de les decisions del club ni si l'abonat, majoritàriament en excedència, se sent menyspreat o si les penyes, moltes a punt de tancar, estan abandonades. Això només li interessa al soci i a Font, que s'ha dedicat a fer promeses electorals molt interessants. Laporta prefereix atacar, atacar i atacar la persona. I si l'ataquen, es fa la víctima amb el manit “contra tot i contra tothom” i torna a atacar.
Laporta és especialista en fer piruetes. Font va dir que el soci vol un Barça modern, amb una imatge pública impecable, i que no estigui als jutjats per temes com el cas Negreira. Una reflexió que podria signar qualsevol soci mínimament decent. Doncs Laporta, un dels causants de la major crisi reputacional que ha patit el Barça, contractant i quadruplicant una milionada al vicepresident dels àrbitres que cap soci entén encara, s'ha presentat com la víctima i ha acusat Font d'unir-se a la caverna de Madrid, de la qual per cert, Laporta és tan
amic. Increïble.
En totes les eleccions, Laporta ha utilitzat una mentida per guanyar. El 2003, va prometre el fitxatge de Beckham. Va acabar al Madrid. El 2021, va dir que ell era l'únic candidat que assegurava la renovació de Messi. Va arribar i el va acomiadar per la porta del darrere. Una puntada al cul al millor jugador de la història del club. I en aquestes eleccions, el bulo és que Flick només seguirà amb ell. Una altra mentida. Flick estarà encantat amb un president que redreci l'economia i aconsegueixi Fair Play financer per fitxar, i inscriure jugadors, cosa que Laporta no ha aconseguit després de cinc anys. Acaso, l'alemany va fitxar
pel Barça o pel FC Laporta? Potser és que l'expresident es creu que si no surt ell s'acaba el Barça. Està utilitzant barroerament l'entrenador del FC Barcelona i Flick s'està deixant utilitzar. Com a soci, pot votar discretament qui vulgui, però anar a un acte electoral de Laporta i prendre tant partit públicament és molt poc elegant. Ni Guardiola ni Luis Enrique ho van fer. Si Laporta no guanya, es podrà dir que Flick ha perdut les eleccions? És innecessari i està lleig. No és el seu paper.
Els jugadors han rebut el missatge que han de donar suport públicament a Laporta si es volen veure recompensats. És una maniobra mesquina. D'aquí que Lewandowski, que acaba contracte al juny, hagi sortit a elogiar Laporta, i l'expresident hagi demanat la renovació del polonès, tot i que ja no està per jugar, però el seu representant és Pini Zahavi, el seu amic íntim i soci. Un suport electoral bé val una jubilació daurada pagada pel club, que per molt que Laporta digui que l'ha salvat econòmicament, la realitat és que ha augmentat el deute fins als 2.500 milions i els fons propis continuen sent negatius de 150 milions. Presumir d'ingressos quan les despeses són superiors i has perdut 230 milions en cinc anys, havent cremat 1000 milions d'ingressos futurs en palanques no és, precisament, salvar el Barça, és comprometre'l.
