El Reial Madrid va resoldre amb certa solvència el seu duel contra el Benfica en un d'aquells partits que no deixen empremta però que confirmen jerarquies. Sense necessitat de trepitjar l'accelerador, l'equip blanc va imposar la seva llei amb el mínim esforç davant un conjunt portuguès massa tou a les dues àrees i molt lluny de posar en veritables problemes els d'Arbeloa.
L'eliminatòria ha quedat més marcada pel soroll extern, per l'assumpte entre Gianluca Prestianni i Vinícius Júnior, que pel que va succeir sobre la gespa. Al camp hi va haver poca història tant a l'anada com a la tornada.
Ara, totes les mirades apunten al sorteig dels vuitens, on ja hi seran el Barça, l'Arsenal, el Bayern Munic, el Chelsea, etc. Els grans entren en escena i, a partir d'ara, comença la Champions de veritat.
Al Barça li podria tocar el Paris Saint-Germain de Luis Enrique i ara també de Dro, amb el record de la lligueta i de fa dues temporades encara molt presents. Mentrestant, al Madrid li podria tornar a tocar el ja clàssic pols amb el Manchester City de Pep Guardiola. Els citizens, a més, ja van superar els blancs aquest any a la fase regular. En definitiva, que hi hagi sort i que la Champions ens regali els millors partits possibles.
El 'lawfare' blaugrana
La denúncia a Laporta em genera molts sospites. I no ho dic per defensar ningú sinó perquè, en període preelectoral, ja hem vist massa moviments de despatxos, massa filtracions i massa soroll interessat.
Crec que el club va reaccionar bé parlant d'"informació falsa" i anunciant accions legals. Si això és cert, estaríem davant d'un intent de desgast evident contra Joan Laporta i la seva junta. I si no ho és, que la justícia actuï amb totes les seves conseqüències. Però el que no podem fer és dictar sentència des d'un titular o informació filtrada a un mitjà.
També hem escoltat els precandidats marcar la seva postura davant aquesta denúncia. És lògic, en campanya ningú perd una oportunitat així per alçar la veu. En aquests moments, qualsevol episodi es converteix en munició per a l'oposició.
Amb tot, el que necessita el barcelonisme és serenor. Sense haver estat admesa a tràmit, sense proves sòlides, convertir una denúncia en condemna mediàtica és irresponsable. Esperem als fets i no ens precipitem amb els rumors perquè el Barça, per sobre de tot, mereix estabilitat i rigor.
Líders sense alardits
Sense excessiu lluïment però el Barça va vèncer i va convèncer davant el Llevant. Davant un rival molt inferior, els blaugrana van aconseguir un triomf sòlid a base de joc, ritme i ambició, que els va permetre recuperar el liderat i, també, les bones sensacions que s'havien esvaït en les últimes jornades.
A més, amb el resultat que es va produir a El Sadar, es va posar en stand by l'eufòria desmesurada que envoltava el Reial Madrid d'Arbeloa en les últimes setmanes. Els blancs anaven sumant però les sensacions no els acompanyaven. El futbol no perdona quan vius instal·lat en el resultadisme i depenent de les ajudes arbitrals.
Aquesta lliga és llarguíssima i no es decidirà ni al febrer ni al març. La constància i la regularitat a mesura que passin les jornades acabaran decidint el campió. De moment, el Barça torna a ser el líder. Esperem que això li permeti guanyar un plus de confiança i responsabilitat per conservar-lo. Encara queda molt camí per recórrer.
