Acaba gener i la gran conclusió és que aquest Barça ha fet els deures que tenia pendents per a aquest mes quan va començar l'any: ha guanyat la Supercopa, ha incorporat un defensa, s'ha classificat per al Top-8 de la Champions, continua líder i s'han convocat eleccions, tot un ple.
Sens dubte, la millor de les notícies és que, per segon any consecutiu, el conjunt de Hansi Flick passa directament als vuitens de final de la màxima competició continental, de manera que s'estalvia els play-off i podrà centrar els seus esforços en la Copa i la Lliga fins al març.
Amb dues edicions d'aquest nou format és difícil determinar si és bo o no evitar aquesta ronda de setzens de final, si bé sempre és millor acabar el més amunt possible a la taula i tenir algunes setmanes netes, més quan el gran far que dirigeix aquest equip, Pedri, estarà un mes de baixa, de manera que estalviar-se una eliminatòria pot ser útil a l'equip, encara que l'afició potser hauria agraït més partits europeus al Camp Nou.
El Barça ha estat l'únic equip de la Lliga que s'ha classificat en el Top-8 de la Champions, on Madrid i Atlètic hauran de disputar els play-off i Athletic i Villarreal s'han anat a casa, de manera que els blaugrana són els únics que han complert amb el que s'esperava d'ells i esperen el proper rival des del sofà, un rival que podrà ser, principalment, el Newcastle o el PSG, cosa que seria sens dubte un os dur de rosegar i la gran pedra de toc del conjunt de Hansi Flick per al que ens espera de temporada.
Tenir setmanes més tranquil·les afavoreix el conjunt blaugrana en aquestes dates, ja que el Barça és un abonat a la Copa, sent al febrer i principis de març on els de Flick es jugaran arribar a una nova gran final d'un torneig que se'ls dóna de meravella i que serveix per apuntalar una temporada, de manera que cal aprofitar la tranquil·litat de la Champions per continuar avançant en el torneig del KO.
Aquest gener també ha servit a la secretaria tècnica del Barça per incorporar novament a João Cancelo, lateral molt ofensiu que torna com a cedit a la que ja va ser casa seva, un jugador que continua deixant dubtes, principalment per com va acabar la que va ser la seva última temporada de blaugrana.
El portuguès ve a sumar, si bé el club ha de plantejar-se seriosament si és el jugador idoni i que necessita Hansi Flick per apuntalar una defensa que no acaba de trobar la tecla aquesta temporada i on el càsting de centrals està en marxa des de la sortida d'Íñigo Martínez, en una campanya que ha servit per consagrar a Éric Garcia, comptar amb un Gerard Martín que ha fet un pas endavant, però on els dubtes amb Christensen i Araujo obliguen Deco a rastrejar el mercat a la recerca d'un central.
Cancelo és avui una solució d'urgència, però és difícil que pugui convertir-se en definitiva, més si novament torna a exhibir dubtes, principalment en l'aspecte defensiu, i que, en tot cas, deixa clar que el problema amb els centrals s'ha traslladat al lateral per la necessitat de Flick de reconvertir tant a Éric com a Gerard Martín.
Cas a part és el de Dro, un jugador molt jove a qui li han pogut les presses, que havia acordat una renovació amb el club que li ha donat l'oportunitat per després, fer-se enrere i posar rumb al PSG. La seva sortida no afecta un club amb grans migcampistes que continuarà endavant sense un futbolista que hauria de saber que les presses no són bones conselleres i que fora del Barça fa molt fred, com pot comprovar amb els seus predecessors en aquestes aventures, de manera que únicament toca donar-li les gràcies pels 8 milions que ha deixat i seguir el mandat de Johan Cruyff sobre qui dubti de jugar al Barça.
Amb aquest Barça que continua líder, malgrat l'ensopegada davant la Reial Societat, Joan Laporta ha aprofitat l'ocasió per convocar eleccions per al 15 de març, una bona data on l'equip encara no s'estarà jugant els títols importants, i que permetrà a la nova junta directiva (o la mateixa), planificar sense problema el proper estiu.
Seria un bon moment per recordar a tots els candidats que el Barça està per sobre de tots, que cal fer propostes i pensar en construir i mai en destruir, i també, que el Barça és dels seus socis, molt més que un club esportiu i que el primer equip de futbol masculí, de manera que cal parlar de la Masia, del futur, de les seccions i del femení, i no únicament del futbol femení, sinó de totes les seccions.
Aquesta és l'essència del club més difícil del món però també, el millor que existeix.
