Marc Ciria carrega durament contra Joan Gaspart: li falta al respecte en defensa de Leo Messi

La relació entre Leo Messi i Joan Laporta no passa pel seu millor moment. El record traumàtic del seu comiat del Barça segueix a la retina de l'astre rosarí. Després que el president del FC Barcelona centrés la seva campanya electoral de 2021 a convèncer la pulga de renovar el seu contracte una vegada més, el bloc de Fair Play va impedir rubricar l'acord, fins i tot, després d'acceptar una rebaixa salarial del 50%. L'astre rosarí no perdona aquella promesa incomplerta i encara segueix a l'aire el seu retorn per formalitzar un comiat digne a l'Spotify Camp Nou.

Joan Gaspart, expresident barcelonista entre 2000 i 2003, no entendria que el millor jugador de la història posés per davant del club i l'afició les seves rancúnies personals amb la directiva. L'empresari hoteler ha carregat contra una llegenda que va fitxar sota el seu mandat quan amb prou feines tenia 13 anys i li ha enviat un advertiment de cara a una decisió futura. No obstant això, el dard no ha agradat a un sector de l'afició culer. Marc Ciria, precandidat en els últims comicis de l'entitat, ha carregat amb sorna contra l'exdirigent barceloní.

"El pitjor president de la història"

"Qui es pensa que és? Que vagi amb compte! Leo, com a futbolista, és el millor del món. Només hi ha una cosa que no s'ha d'oblidar, que el Barça està per sobre seu. Que vagi amb compte, que vagi amb compte!", ha avisat Gaspart.

L'economista ha replicat al seu perfil de Twitter: "El pitjor president de la història del Barça advertint, assenyalant i culpabilitzant el millor jugador de la història del futbol i del Barça. El món al revés".

La pancarta de Ciria

Qui va ser líder del Moviment 42 en la darrera cursa a la presidència va emular Laporta amb una pancarta gegant al centre de Barcelona amb la samarreta blaugrana i el dorsal 10 sota el lema "ganes de tornar a veure't".

Aquell homenatge va impulsar el precandidat, que va presentar 2.845 signatures. Amb això, la junta electoral va anul·lar 598 suports i, amb 2.247, no va poder superar el tall de 2.337 avals per formalitzar la seva candidatura. El Tribunal Català de l'Esport (TCE) va estimar parcialment el seu recurs contra la junta electoral. Tot i que l'organisme va considerar que el Barça hauria d'haver sol·licitat més dades al precandidat abans d'invalidar les seves signatures. De tota manera, van rebutjar la seva pretensió de proclamar-se candidat.