El fred retrobament entre Xavi i Laporta que escenifica una altra ferida mal tancada del barcelonisme

Pedro Rodríguez va escollir el lloc on va començar tot, Barcelona, per escenificar públicament la seva decisió de deixar el futbol. Triomfador amb el millor Barça de la història i titular a la final del Mundial de 2010, el davanter canari va viure un somni que mai hauria imaginat. Va tenir la sort d'estar al lloc i al moment indicat. El Barça el va fitxar de rebot, quan qui realment interessava era Jefren, però amb Guardiola es va consagrar a l'olimp barcelonista gràcies al seu incansable desplegament físic i al seu encert amb els gols. Aquest divendres 9 d'octubre ha dit adéu al futbol des del Spotify Camp Nou, el temple que li va permetre triomfar i construir una carrera de somni.

Molts mites i llegendes barcelonistes s'han congregat aquest matí a l'Auditori 1899 per retre homenatge a Pedrito i acompanyar-lo en el seu moment més dur, el que suposa dir adéu al futbol. Hi han estat amics com Puyol i Busquets. També Thiago, Bojan, Deco o Martín Montoya. No, en canvi, Andrés Iniesta, que és dels seus millors amics i li gestiona la comunicació des de la seva agència, NSN. Però el manxec li va enviar un emotiu missatge per vídeo. Tampoc no han faltat Xavi Hernández o el president del Barça, Joan Laporta. Tots dos s'han saludat de manera freda i distant. S'han donat la mà i Laporta ha fet una palmada al braç de Xavi. Educació i respecte, però un món de distància entre tots dos després d'haver estat contrincants a les últimes eleccions. Leo Messi, que també va acabar malament amb Laporta, i va compartir molts anys al vestidor amb Pedrito, no hi era present.

De Messi a Xavi passant per Piqué, Alba i Busquets

Laporta sol presumir de posar els interessos del FC Barcelona per sobre de qualsevol persona, sigui president, jugador o llegenda. Així va argumentar en el seu moment la sortida de Messi, que no va poder ser encaixat en la massa salarial a causa de la restrictiva normativa del Fair Play. La Lliga va oferir al Barça adherir-se a l'acord amb CVC, però Laporta i el seu aleshores CEO, Ferran Reverter, van declinar la proposta i van perdre Messi per sempre. No són pocs els barcelonistes que pensen que al president ja li anava bé la sortida de l'astre argentí, ja que havia adquirit massa poder al club i la governança es veia abocada a una guerra d'egos que tenia pinta d'acabar molt malament.

Messi se'n va anar, però van seguir els Piqué, Busquets, Jordi Alba i, poc temps després, Xavi Hernández es va incorporar a la banqueta. A l'egarenc li va tocar fer la feina bruta i va haver d'anar jubilant els que havien estat els seus companys d'equip: primer va ser Piqué i després els va arribar el torn a Alba i Busquets. Aquest últim, l'únic que seguia sent titular, va ser qui millor va gestionar la situació, però va preferir marxar per evitar que algú acabés cremat.

El control del vestidor

Xavi va ajudar en aquell moment Laporta, que havia de fer neteja de salaris astronòmics i renovar la plantilla. Però el que es presentava com una relació de perfecta sintonia i complicitat, també va acabar detonant. Xavi va tenir sempre el suport de Rafa Yuste, però no va encaixar bé les ingerències d'Alejandro Echevarría al vestidor. Tots dos havien estat bons amics, però van acabar enemistats. Amb l'arribada de Deco, Laporta i Echevarría van recuperar una mica de control sobre el vestidor. Amb el fitxatge de Hansi Flick, ja és total.

Laporta, que va experimentar moltes tensions amb directius en la seva primera etapa --Rosell, Bartomeu, Faus, Moix i Monés van dimitir el 2005, quan tot just feia dos anys que eren a la junta, i el 2008 van marxar Ferran Soriano, Marc Ingla i altres sis membres de la directiva--, va tenir molta mà esquerra amb entrenadors i jugadors. Va construir un Barça guanyador liderat per Rijkaard a la banqueta i Ronaldinho al camp. Quan les festes i l'excés de ressaca mal curada al gimnàs van enfonsar el projecte, Laporta, aconsellat per Cruyff, va donar les regnes de la banqueta a Guardiola i el comandament al camp a Leo Messi, sempre ben escudat per pilars com Puyol, Iniesta i el mateix Xavi.

Les 'guerrilles' de Laporta

En la seva segona etapa, després de guanyar les eleccions de 2021, Laporta no ha tingut tants conflictes a la seva junta directiva --han dimitit Jaume Giró, Jordi Llauradó, Eduard Romeu i Juli Guiu en els primers cinc anys-- però sí que ha conegut de prop els enfrontaments amb llegendes del club. Tant futbolistes emblemàtics com el mateix Messi o Ter Stegen, com entrenadors que estaven a l'Olimp dels mites barcelonistes, Ronald Koeman i Xavi Hernández. Fins i tot llegendes del bàsquet blaugrana com Jasikevicius i Xavi Pascual han xocat amb els mètodes de Laporta.

En alguns casos, la relació s'ha reconduït. Xavi Pascual, per exemple, va marxar lloant Laporta, tot i que despotricava de com el Barça gestiona la gestió de bàsquet. Ronald Koeman, que va ser crític durant diversos anys, va acabar tendint la mà a Jan. No ha fet el mateix Xavi Hernández, que es va posicionar clarament contra Laporta a les últimes eleccions, donant suport a Víctor Font. La jugada no li va sortir gaire bé a l'egarenc, ja que Font va perdre per golejada i Flick ha construït un Barça guanyador amb els mateixos jugadors que amb Xavi no brillaven.

El nou repte de Xavi

Ara Xavi desconnecta de Barcelona als Països Baixos, com a nou seleccionador, prenent el relleu novament de Koeman. La relació amb Laporta es continua manifestant com a llunyana. Freda i distant. Van ser còmplices en el millor Barça de la història, artífexs dels majors èxits del club, però amb prou feines es saluden amb una salutació freda. El temps tot ho cura i, per ara, les decisions més dràstiques no li passen factura a Laporta. Al contrari, amb l'arribada de bon futbol i èxits amb una bona base de canterans, l'han reforçat.